Teniu ambició?

Josep Maria Castellet, a l'Avui d'avui (suplement Cultura p. 17):

D'una banda, tenim un tipus d'escriptor superficial que s'ha acostumat una mica -perquè el creixement de la literatura catalana aquests darrers anys ha estat molt important- a publicar el seu llibret... I, d'una altra, tenim els altres escriptors que són el nucli important de la literatura catalana que té un pes i una densitat. Es tracta de la gent que continua tenint tot allò que caracteritza un escriptor: la preocupació per la llengua literària i la voluntat de creació d'un món, la qual cosa va sempre acompanyada per una cosa que no tenen els escriptors del primer grup, i que és una ambició. Jo sempre a la gent més jove que m'ha vingut a l'Associació, o ha passat per l'editorial, li he dit el mateix: per fer literatura es necessita ser molt ambiciós, tan ambiciós com per voler ser Shakespeare, Cervantes, Dante, qui vulguis. Si tu no tens la voluntat de fer això, no escriguis. Jo crec que l'ambició literària és una condició indispensable per a l'escriptor. Aquest continua sent el nucli d'escriptors que mantenen una literatura viva, renovant-se.

Jo no li diria a ningú si ha d'escriure o no. És clar que a mi tampoc no m'ho preguntarà ningú, ni jo, d'altra banda, li ho preguntaré a ningú. Però entenc el que vol dir.

Un altre problema, en tot cas, és tenir ambició i no tenir talent.