Enric Vila: Tant barrejar fantasia i realitat, encara sap distingir-les?
Joan Perucho: No ho sé i m'és igual. M'agrada barrejar-les. Sempre m'ha obsessionat la projecció dels miralls. Els miralls reflecteixen la realitat. Ara bé: això és el que hi ha davant i jo vull saber què hi ha darrere.
E.V. Què creu que hi ha?
J.P. Ah! Això només ho saben els sants i els poetes.
...
E.V. M'ha d'explicar que són els àngels custodis.
J.P. Fa molts anys, em van donar el premi de poesia Ciutat de Barcelona per un poemari que es deia El mèdium ... Doncs bé: Eugeni D'Ors, que formava part del jurat, em va dir: "Vostè serà un gran escriptor sempre que segueixi les directrius de l'àngel custodi".
E.V. Es devia quedar clavat.
J.P. Un instant. Perquè va afegir: "No em refereixo a l'àngel de les aletes, sinó a la vocació. Sense vocació no hi ha destí!".
E.V. Només l'ha seguit a mitges, perquè es va fer jutge.
J.P. També m'ho va aconsellar D'Ors, això. Em va dir que la meva literatura no era prou comercial per viure'n.
...
E.V. Què li agradaria que es digués de vostè i la seva obra?
J.P. Que era un home honest i que la meva literatura és petita i poètica.
...
E.V. El fa content estar al cànon de Harold Bloom.
J.P. Pse. Això va animar els especialistes a interessar-se per la meva obra. Però, a mi, m'és igual. La felicitat no està a la terra. Guanyes un premi i a mesura que passen els dies hi vas comptant menys. Ja no em queda res per fer. He seguit el meu àngel custodi, he complert el meu destí, he tingut una vida coherent. Ara ja no m'interessen les lletres ni la cultura. Només m'interessa morir-me.
20 de febrer de 2003