Horacio Quiroga, Decálogo del perfecto cuentista:
"5. No empieces a escribir sin saber desde la primera palabra adónde vas. En un cuento bien logrado, las tres primeras líneas tienen casi la importancia de las tres últimas.
Poe deia: "En tota la composició, no hi hauria d'haver ni una paraula que no seguís, directament o indirectament, el pla preestablert."
Però el precepte de Quiroga sembla contradir el principi de l'escriptura automàtica dels surrealistes: "Escriviu de pressa, sense tema preconcebut. Escriviu prou de pressa per no poder refrenar-vos, i per no tenir la temptació de llegir el que escriviu."
El problema és que jo me'ls crec els dos i intento posar-los en pràctica. Són compatibles? Podem o no podem començar a escriure abans de tenir perfectament clar el que volem dir? Em penso que sí. L'automatisme serviria per arribar a dir quelcom que no ens havíem plantejat conscientment. I després faltarà depurar el resultat, polir l'estructura, l'estil, cada frase i cada paraula, fins expressar de la millor manera aquell sentit revelat.
O siga que estàvem parlant de dues fases diferents.
12 de maig de 2002