Horacio Quiroga, Decálogo del perfecto cuentista:
"3. Resiste cuanto puedas a la imitación, pero imita si el influjo es demasiado fuerte. Más que ninguna otra cosa, el desarrollo de la personalidad es una larga paciencia."
Tot i que, de vegades, rellegint algun dels meus autors de capçalera, desitge fervorosament assemblar-m'hi, no solc sentir la temptació conscient d'imitar-los. Però en tot cas aquesta mena d'influències deuen funcionar sobretot inconscientment.
Considerem dos o tres exemples. A posteriori es veu clar que els tebeos d'Hellboy van precipitar la concepció de "Pandemònium". El plantejament d'Un mag i els seus trucs recorda l'entranyable Bioy Casares. Algú em va dir que "Museu d'Objectes de Ch. Beauvoir" era "pur manierisme borgesià i/o peruchià". Etc. etc. A mi, tanmateix, em semblem afinitats parcials i fins i tot superficials, combinades -vull pensar- amb alguna originalitat meva.
El desenvolupament d'una personalitat literària pròpia pot ser lent i gradual, però a la llarga també hauria de ser inevitable. Si no, no sé que coi fotem escrivint.
9 de maig de 2002