Un altre conte fantàstic sense cap relació amb la realitat real...
Aquesta setmana un virus m'ha destorbat la digestió, m'ha fet pujar la febre i he passat molt males estones. De dia i de nit. Aquesta matinada, per exemple, he somniat que el president de la diputació provincial i uns subalterns seus, tots amb ulleres fosques i bigotis hirsuts, suats, malgirbats dins de trages cars, em volien entabanar perquè comprés o vengués, no ho sé, una finca rústica. Jo m'esforçava a explicar-los que això no podia ser, que erraven la persona o l'operació, però ells tretze són tretze i a mi una olor forta de colònia que portava algun em marejava. Llavors m'he despertat i he hagut d'anar corrents al vàter a vomitar.
(Inspirat en una columna de Vicente Verdú, El País, 30 d'abril: "La esperanza del vómito".)
6 de maig de 2004