Nebaud puja en un tren i canvia de vida gairebé sense voler, sense immutar-se. Però aquest no és sempre el cas. No es tracta sempre d'un negoci tan senzill. En "Viatge ajornat" (El llibre de tòpics) el narrador finalment desisteix de marxar davant de les dificultats que se li oposen. En "Ports i vaixells" malgrat tot ho intenta i surt amb la cua entre les cames.
Se m'acudeixen altres variacions d'aquest tema. Un hom se'n va, però allà hi troba, com en el poema de Kavafis, llocs i persones iguals, les mateixes situacions d'abans. En un conte que no vaig enllestir, les cartes d'un professor de filosofia que va acceptar fa anys una beca a l'antiga RDA farien pensar que no ha caigut el mur. El seu corresponsal un dia es decideix a agafar l'avió i anar a veure què passa.
Etc.
21 de maig de 2004