Després de la mitjanit, quan se somia la veritat.
Horaci
-Aquests canvis d'hora no tenen beneficis clars, que estiguin comprovats i mesurats.
-Diuen que ens hi estalvíem sis euros cada família.
-Això són bajanades. El motiu de debò és demostrar qui mana. Recordar a la gent que l'estat pot disposar com vulgui de tots els aspectes de la nostra vida, fins i tot del temps. Ara fem que us lleveu més de matí, ara més tard.
-Algú em va contar que a la Xina, que és un país immens, no tenen diferents zones horàries. Sempre és la mateixa hora a tot el territori. Segons en quina regió vius, et cal esmorzar de dia o de nit.
-D'això en surt un argument liberal. El grau d'ingerència del govern en el temps podria ser una mesura de la benignitat d'un sistema polític. Donem gràcies que a casa nostra el trastorn és només d'una hora, dues vegades l'any.
-Però la diferència amb la Xina no em sembla pas gran si pensem en un règim tirànic que imposés modificacions arbitràries en el calendari, de manera successiva i de cop i volta. O que prohibís l'ús de rellotges i de calendaris i fes perdre a tothom la noció del temps.
-Ja esteu dient disbarats.
...
-Quina hora és?
-Quarts d'una.
-Jo haig de marxar. M'han canviat el torn i demà agafo l'autobús abans de les sis.
-Jo també me'n vaig.
-Però tu no tens horari.
-Uf! Des que sóc autònom m'estan collant més que mai amb els terminis. I a més a més les xiquetes han d'anar al col·le.
-Bona nit!
-Bona nit!
(Efectivament, "molt dolenta és la nostra situació respecte al temps".)
3 d'abril de 2005