Nebaud m'empeny

Ahir Nebaud em va donar l'empenta que necessitava per a no abandonar el conte del mag i la levitació, tot i la coincidència argumental amb Mr. Vertigo. Simplement em va explicar una antiga història japonesa sobre algú que també pretenia aprendre a volar i em va fer veure que les idees que manegem es repeteixen sovint i que això no té més importància. De fet avui he recordat i he localitzat -en l'antologia de Shapard i Thomas Ficción Súbita- un altre conte en què un avi ensenya a un xicot a volar: "El acantilado", de Charles Baxter.

Vam comentar, a més a més, el cas de Borges, que es va assabentar a posteriori que havia plagiat Papini:

Yo tendría diez años cuando leí, en una mala traducción española, Lo trágico cotidiano y El piloto ciego. Otras lecturas los borraron. Sin sospecharlo, obré del modo más sagaz. El olvido bien puede ser una forma profunda de la memoria. Hacia 1969, compuse en Cambridge la historia fantàstica "El otro". Atónito y agradecido, compruebo ahora que esa historia repite el argumento de "Dos imágenes en un estanque", fábula que incluye este libro.

Al meu parer, en tot cas, la versió de Borges és molt més reeixida.