Àlvar Moll, l'escriptor d'Artana, hagué de suportar sempre una fama injusta de bevedor empedreït. A nosaltres només ens consta, en tot cas, per testimonis directes, que li agradava prendre una tassa d'absenta els diumenges en acabant de dinar. S'arrepapava en una còmoda butaca del menjador de casa seva, amb la persiana abaixada per evitar el ressol, i s'adelitava assaborint la fée verte dels artistes i els bohemis mentre repassava mentalment algun de tants escrits inacabats. De seguida li venia un ensopiment, un enterboliment deliciós. Llavors s'abandonava a un son lleuger que podia prolongar-se ben bé tota la vesprada.
En una d'aquestes ocasions, tanmateix, el van deixondir violentament uns colps a la porta.
El que trucava era un senyor d'edat provecta, vestit de negre. Portava els cabells estarrufats i gastava unes maneres francament arrogants. Es va expressar mig en italià:
-Sono Giovanni Papini. Us vaig escriure una lettera.
Dit això, va entrar a la casa sense esperar que l'invitessin, gairebé apartant Moll amb el braç. Moll es va adonar que se n'havia oblidat per complet, d'aquest afer de la carta. Va seguir il cavagliero fins a la penombra del menjador i li va oferir el sofà. Ell es va tornar a asseure a la seva butaca.
-Pel que fa a aquestes intervius vostres -va asseverar Papini- em pertanyen a mi. Tinc un document del Registre d'Idees Literàries i Fons Intel·lectual que acredita els meus drets totals i absoluts.
Brandava uns papers mecanografiats davant de la seva cara. Moll va entreveure diversos segells i una divisa que semblava la del Vaticà. La reclamació es referia a unes Converses imaginàries amb personatges del món de la cultura que havia començat a redactar la setmana anterior: tenia embastades una trobada amb Jean Paul Sartre i una altra amb Lafuente Estefanía. Tot i que es tractava d'un projecte estrictament privat -només l'havia insinuat veladament a un cosí i a un antic company dels salesians amb els quals havia estat xerrant al bar- semblava que d'alguna manera havia corregut la veu -fins a Roma!- i Giovanni Papini estava indignat per les coincidències amb les seves obres Gog i Nuovo diario di Gog.
-M'heu de signar -l'instava Papini- aquesta renúncia incondicional.
Va ser així, doncs, que es va malbaratar un altre projecte d'Àlvar Moll. Al seu diari, que a hores d'ara es troba en curs d'edició, ho explica així: "Jo només volia dormir, se'm tancaven els ulls i m'estava emprenyant. Vaig signar, ell es va endur el meu manuscrit i encara vaig poder becar tranquil una estona."
(A V. P. R.)
4 de febrer de 2004