L'orella escapçada

L'obertura d'un nou conte que aniré escrivint com sempre a estones perdudes:

Pel que fa al professor Joan Ramon Ribes, m'asseguren que envers la dècada dels vuitanta, gairebé tots els manuals d'antropologia de base francòfona esmentaven el seu recull d'estudis en dos volums, Tristos tòpics. Ni que fos en una nota a peu de pàgina, com a única veu discordant en una escena dominada aleshores per l'estructuralisme. Però el fet que sens dubte li va atorgar fama pública, una fama lògicament efímera, va ser la seva desaparició a Sud-amèrica a bord d'una avioneta Beechcraft B200 aquest any passat. Havia acceptat la invitació d'un col·lega, catedràtic de la Universidade Federal do Amazonas, per ser testimoni del seu treball de camp amb certes tribus primitives, i els despatxos de les agències van explicar que es va perdre el contacte amb l'aparell en què viatjaven tot just una estona després d'enlairar-se a l'aeroport de Manaus. La premsa d'ací, tant la d'abast nacional com la local, es va fer ressò de la notícia una mica més endavant, quan l'exèrcit de Brasil va localitzar les restes del sinistre en una zona selvàtica. "Tragedia en el Amazonas", va titular el Mediterráneo en primera plana. A sota es veia una imatge d'arxiu d'una espessa arboreda i una fotografia borrosa de carnet. Joan Ramon Ribes era nascut a Castelló, tot i que no hi havia tornat més que de passada des de la seva jovenesa -va exercir a París i després a València-, i la seva pèrdua va ser molt lamentada durant uns dies.

Em consta, tanmateix, que per a unes poques persones l'influx de Ribes no va cessar en aquell moment, amb la seva mort.