Segons els arxius de la policia alemanya, el doctor Mabuse va iniciar la seva carrera criminal a Berlín l'any 1922. Seleccionava els jugadors més acabalats i més inexperts a les timbes de la ciutat i els desvalisava. Si calia feia servir hipnosi. En 1932 va simular la seva pròpia mort per escapar del manicomi on havia estat reclòs. En 1936 és a Espanya amb la Legió Còndor, assajant tècniques novíssimes de guerra psicològica. En acabar el conflicte gosa estafar el mateix general Franco amb la promesa d'un petroli sintètic, elaborat a base d'arrels i aigua del Jarama, que resoldria per sempre l'escassetat de combustible. Els seus testaferros -un austríac que es feia dir Von Filek i el xofer del Caudillo- van parar a la presó. Però hi ha qui afirma que Von Filek era verament Mabuse. No ho podem saber. Tots els esdeveniments relatius a aquest geni del crim són entelats per una boira que no ens permet mai conèixer amb certesa ni el què ni el com.
Vers la fi dels anys cinquanta el trobem a València. Exerceix com a psicoanalista en un gabinet al carrer de les Barques. Els contactes que fa són decisius en anys posteriors perquè s'enriqueixi amb negocis immobiliaris a la costa. Més recentment hom el veu, sempre en segon pla, amb noms i rostres canviants, en els consell d'administració de diverses empreses privatitzades; al capdavant d'un colp d'estat en un país africà ric en petroli; en una cimera de la Trilateral; a la llotja del València C. F.; a la balconada de Sant Pere del Vaticà, darrere dels cardenals, el dia de l'elecció de Sant Josepràtzinguer com a Summe Pontífex; en una mesquita a l'Iraq; en un cantó d'una foto, una ombra fugissera que surt de l'Elisi, en un número vell de París Match; en un cromo de la col·lecció "Dolents del món"; en un replà del carrer del Sant Esperit, a les fosques, durant una apagada elèctrica; en el servei d'urgències de l'Hospital de la Vila Joiosa, on va ser atès per la mossegada d'un gos borni, dit Fritz -Friedrich Christian Anton Lang- que no havia estat vacunat, ai las, contra la ràbia. Rip, amén.
23 d'abril de 2005