Aquesta és una de les moltes anècdotes de la història de Leng que l'Octavi va conèixer quan n'estudiava els arxius.
Durant la dinastia Han, els funcionaris d'Hisenda de Leng s'aviciaren a tractar la població local de males maneres. Al principi les queixes només al·ludien al desdeny i a alguna grolleria sense importància, però a poc a poc la desconsideració va anar augmentant, fins arribar a actes gratuïts de violència física que esdevingueren habituals. Era comú que un hom anés, suposem, a satisfer un impost d'herència, i rebés un mastegot en lliurar els papers, independentment que hagués pagat els drets o no i que hagués enganxat totes les pòlisses obligatòries. L'agressió, tanmateix, no implicava que no se seguissin els tràmits del procés administratiu. Es tractava més aviat d'un esbravament al qual creia tenir dret l'alt funcionari dependent de l'Emperador.
El poble pla no tenia aleshores cap possibilitat d'oposar-se a aquesta pràctica tan reprovable. Únicament podien fer-ho altres funcionaris d'igual a igual. Van ser els dels burots els qui volgueren prendre la iniciativa. Presentaren a l'autoritat xinesa d'ocupació un plec força prudent i raonat a fi que els abusos si més no fossin limitats. Demanaven: 1) que s'empressin només la mà i el peu i quedessin exclosos bastons, fuets o altres instruments similars; 2) que només poguessin exercir aquesta prerrogativa els funcionaris de nivell 3 i superiors (de cap de negociat cap amunt); 3) que s'estudiés d'ampliar el dret de bescollada a altres cossos funcionarials; 4) que s'exceptués del rebre els altres funcionaris de qualsevol nivell i 5) que en cas de lesions que ocasionessin incapacitat laboral, la Hisenda indemnitzés la persona afectada amb setanta rals d'or més un gall i dues gallines.
Una setmana més tard, el mandarí de Leng va convocar a la Sala Vermella una delegació de funcionaris dels burots. Aquests s'hi trobaren també els caps d'Hisenda, homes imponents de gran corpenta, greus i ben guarnits amb robes i capells brodats, que portaren tota l'estona la veu cantant. Consideraven que la proposta era desmesurada, una ofensa a la seva dignitat de funcionaris imperials. El mandarí se'ls escoltava tot menjant figues paleres d'un llibrell d'or, pelades pel majordom amb un ganivet curt i esmolat. Als dels burots no se'ls permeté parlar. Al cap i a la fi no eren més que simples empleats municipals. Sortiren de palau apallissats. Ells i tots els seus companys foren suspesos a perpetuïtat. Els reemplaçaren provisionalment amb efectius militars i personal de confiança, mentre es convocaven noves oposicions, i en endavant s'hagueren de guanyar la vida com a treballadors manuals, mendicants o bandits de les muntanyes.
Aquest podria ser també l'origen de la Secta del Ganivet i de la revolta que va foragitar els xinesos del Regne de Leng.
23 de juliol de 2005