Aquest microconte és el resultat d'haver vist l'altre dia dues pel·lícules franceses en un canal per a cinèfils. Escriviu-me a veure si sabeu quines pel·lícules eren:
Chloé se n'anava de vacances a la platja, la segona quinzena completa, i no tenia amb qui deixar el seu gat gris i manyac. A l'agost tots fugen de París, i els que s'hi queden obligats senten una mica de rancúnia i posen qualsevol excusa per no fer favors als altres. Després de provar sort sense èxit amb una veïna massa enfeinada i més aviat aspra i un tia seva al·lèrgica que viu a la perifèria, va recórrer a un servidor.
-Amb una condició -li vaig dir-.
-Quina?
-Que t'has de gitar a mi.
Va riure.
-D'acord -vaig concedir-. Volia intentar-ho.
En tornar a París el dia 31 Chloé va venir a buscar el gat. Vam encetar una botella de vi, em va estar contant les seves vacances -les capbussades, les excursions, les revetles- i cap a la mitjanit ens vam gitar.
24 de febrer de 2002