M'anomenen al suplement de cultura de l'Avui... Lluís Llort, en una ressenya de l'antologia Paté de pedra, destaca que en aquell llibret s'hi aplegaven uns quants noms habituals a les planes del suplement (Hac Mor, Escoffet, Casasses), i un grapat d'altres que no hi solen traure el cap. Encara sort que concedeix que fora de l'Avui potser "també hi ha vida cerebral".
No ho deu dir per mi. Jo pense que més aviat escric amb el cerebel. Ja he explicat alguna vegada que m'agrada practicar l'escriptura automàtica, i el cerebel és precisament el centre nerviós implicat en les activitats ràpides, com ara córrer o tocar el piano. Almenys això he llegit en una pàgina d'una universitat xilena.
Una altra asseveració d'aquest crític que no es deu referir pas a mi és que les proses poètiques del Paté de pedra "són textos complexos i carregats d'un humor antisocial i provocador". La meua col·laboració (La mida de Kong) em sembla que és ben senzilla, i si hi ha cap mena d'humor en tot cas seria profundament social.
D'altra banda, és cert que ja m'he acostumat a acceptar que els contes que escric, que a mi em fan sentir una mica de pena, molts lectors els troben subtilment irònics i fins i tot manifestament còmics.
7 de novembre de 2002