Fa un parell de mesos vaig escriure un conte (L'extraterrestre) sobre una dona que s'empetitia. Ara és exactament al revés:
Al començament de la seva relació, una vegada estaven prenent copes amb els amics després de sopar. Una confessió d'ell la va traure de l'ensopiment:
-No podria estar amb una dona més alta que jo.
Algú li va preguntar la seva alçada.
-U seixanta-cinc.
En arribar a casa es va amidar descalça. Feia tot just un centímetre menys. Si es posava tacons, segur que el passava. Va pensar que hauria de triar amb molt de compte les sabates.
Aquella nit li va costar agafar el son. Aquests mateixos nervis van fer que cresqués tres o quatre centímetres mentre dormia. Els dies següents va passar angúnies, maldant perquè no es notés que s'havia estirat. Fins i tot caminava encorbada.
Ell és clar que ho notava, però va fer com si no i va seguir comportant-se igual d'afectuós que abans. Amb aquesta actitud, la va ajudar a recobrar la confiança i va tornar a perdre aquells centímetres que li sobraven en molt poc temps.
18 de febrer de 2003