Sunday Morning 2019-01-27

round table with tablecloth

Photo by Bern Hardy on Unsplash.

Algunes coses que hem llegit aquests dies.

Davos cumple su misión de costumbre: debatir sobre cambios pero para mantener el statu quo económico

“«Fa por», diu el responsable d’un fons d’inversions sobre la proposta d’Alexandria Ocasio-Cortez d’elevar el tipus màxim fiscal al 70%.” Volen que soni extremista, però al 1960, als EUA, el tipus fiscal màxim era del 91%. Al 1970 era el 71% i al 1980 el 70%. Els multimilionaris dels avions privats —aquests dies n’aterraran prop de Davos uns mil cinc-cents— preferirien que no ho sabéssim. De la mateixa manera que prefereixen convidar Bolsonaro.

Why Data Is Never Raw

Qualsevol estudiant de filosofia de la ciència ho sap, però la majoria de la gent no estudia filosofia, així que cal insistir-hi: no hi ha dades brutes, o crues, com diríem en anglès, sinó que sempre, necessàriament, venen cuinades. “‘Cru’ té la connotació de natural o intacte, mentre que ‘cuinat’ suggereix el resultat de processos cognitius. Però les dades sempre són producte de processos cognitius, culturals i institucionals que determinen què es recull i com es recull. En aquest sentit, ‘dades crues’ és en efecte una contradicció en els termes.” Les dades brutes, en resum, són una “fantasia tecnocràtica”.

Charvolant: The Kite-Drawn Carriages

Fantasia aplicada al transport de passatgers: cotxes tirats per estels. George Pocock, 1822. “Aquesta manera de viatjar és, de totes, la més plaent.”

Els fantasmes del Parc del Laberint d’Horta

Un jardí neoclàssic de 1794-1808 amb una ampliació romàntica posterior. Un laberint amb mirador i templet, un estany, un canal que va ser navegable, amb l’Illa de l’Amor al bell mig, i un fals cementeri medieval, avui desaparegut, amb un monjo autòmat.

Wikipedia – told you so!

“Un esbufec i un estremiment col·lectiu van recórrer palpablement la sala plena d’especialistes en biblioteconomia la primera vegada que vaig escoltar un conferenciant explicant com s’escriuen les entrades de la Wikipedia.” El punt d’inflexió va arribar segurament al 2005, quan la revista Nature va publicar una comparativa amb la Britannica que concloïa que la qualitat era similar. L’autor d’aquest article, que ja defensava aleshores l’ús de la Wikipedia, enumera ací algunes raons per a preferir-la. La primera és el seu abast més ampli, i esmenta exemples d’articles que no apareixen en enciclopèdies convencionals.

Re-decentralizing the Web, for good this time

El Web va ser dissenyat originalment com una xarxa descentralitzada, però aviat va començar a patir successives onades centralitzadores: primer la guerra dels navegadors, després la dels cercadors i finalment l’espoli de les nostres dades en les anomenades xarxes socials. Ara, amb el projecte Solid, Tim Berners-Lee intenta retornar el control —el poder— a l’usuariat. Ruben Verborgh ho explica de manera molt entenedora. “Els reptes i les solucions no són de naturalesa purament tècnica, sinó que s’integren en un trencaclosques socioeconòmic més gran, al qual tothom està convidat a contribuir.”

John Fowles, La mujer del teniente francés. Una altra novel·la que hauria d’haver llegit fa molts anys. I encara m’han agradat més els contes de La torre de ébano.

John Smibert - Bishop George Berkeley - Google Art Project

Retrat de George Berkeley per John Smibert, Londres, 1727. El finestral li proporcionava àmplies vistes, però a l’hivern deixava passar corrents d’aire fresc que feien aconsellable l’ús d’un elegant alçacoll. No ens pot sorprendre que al cap d’un any concebés el pla de traslladar-se a les illes Bermudes i fundar un college en latituds molt més càlides.

Sunday Morning 2019-01-13

empty hallway of house

Photo by Echo Grid on Unsplash.

Algunes lectures d’aquesta setmana.

How Cartographers for the U.S. Military Inadvertently Created a House of Horrors in South Africa

El mapatge d’adreces d’Intenet a ubicacions geogràfiques pot ser molt imprecís. Generalment, els serveis comercials proporcionen unes coordenades exactes i un marge d’error, que pot ser un quilòmetre o mil. Però es veu que ningú no mira el marge d’error. Una base de dades d’una agència militar nord-americana té la culpa que totes les adreces de Pretoria, Sud-àfrica, s’ubiquen exactament en aquesta casa i que els seus residents siguin assetjats per detectius i per víctimes de tota mena de delictes, ja siguin segrestaments o robatoris d’aparells electrònics. ”Els clients d’Apple pareix que són els pitjors.”

Blockchain development and the Occam problem

Recordem la navalla d’Occam o principi de parsimònia: l’explicació —o solució— més simple sol ser la més probable. Malgrat tot el rebombori, encara no s’ha presentat cap cas en què les cadenes de blocs siguin la solució més simple o més efectiva. “És una tecnologia en la seva infantesa, relativament inestable, costosa i complexa.”

Precària universitat

Reportatge de Violeta Tena en El Temps. Una visió de conjunt molt interessant, amb veus diverses. Diuen que una crisi que és una oportunitat, i les elits extractives l’han aprofitada, entre d’altres malifetes, per a començar a desarmar el sistema públic universitari. En altres països d’Europa s’ha incrementat la inversió en educació, mentre que a Espanya s’ha reduït. “El resum seria una universitat depauperada i esquifida, amb una massa laboral cada volta més precària i envellida i un alumnat amb problemes per accedir als estudis que desitgen.” A més a més, s’ha redoblat l’assalt ideològic. Cada vegada es parla menys de servei públic i més de mercat, clients o productivitat.

Mariano Fernández Enguita: La singularidad escolar ya está aquí

És un tema que cal considerar molt seriosament. El terme ‘singularitat’, manllevat de les matemàtiques i la física, denota el punt o el moment en què les lleis habituals deixen de ser vàlides. Ha esdevingut un lloc comú en la narrativa de la intel·ligència artificial. Em pareix evident que l’educació, fins i tot a l’escola primària, no pot continuar funcionant com si les fonts de coneixement encara fossin escasses. El rol del professorat ha de canviar radicalment —entre altres canvis igualment importants—, però no crec que empal·lideixi davant “la més basta de les indagacions possibles” en la Wikipedia o en Google. Una indagació basta no serveix de res, i de fet són pocs els alumnes capaços d’anar més enllà. Això, per a començar, els ho ha d’ensenyar el professorat. D’altra banda, em fa l’efecte que estem assumint d’una forma molt acrítica que molt aviat —“en aquest segle i en aquesta seva primera meitat”— començarà una nova època, “quan la intel·ligència artificial superi la intel·ligència humana i, per tant, ja no depengui d’ella”. De moment, diria que la intel·ligència artificial general és tan lluny com sempre, malgrat els avenços gegantins i espectaculars en aplicacions concretes.

Cartografia oberta a l’Àfrica: comunitat i bé comú

Quan, el març del 2014, els primers equips de Metges Sense Fronteres van arribar a la regió de Guéckédou, a la República de Guinea, per donar resposta a l’últim gran brot d’Ebola de l’Àfrica Occidental, van topar amb un problema bàsic: eren cecs, no hi havia mapes de la zona que els permetessin planificar les accions. Van haver de recórrer a una acció urgent de cartografiat col·lectiu, amb l’ajuda de diferents organitzacions que treballaven en el mapatge col·laborador. En aquell moment, les comunitats d’Open Street Map (OSM) a l’oest de l’Àfrica encara eren una raresa… Avui dia, les comunitats d’OSM han mapat detalladament no només la major part de les ciutats, sinó també extenses zones rurals que no tenen cap interès per als sistemes de mapes comercials a què qualsevol usuari té accés a través d’Internet.

Una immobiliària segella un pis ocupat i hi deixa tres menors a dins

Va passar a Ciutat Meridiana i els bombers els van alliberar onze hores després. La mare se’n va anar a treballar d’hora, i els seus fills, de 16, 12 i 5 anys, es van quedar dormint. Viuen en un pis ocupat. Diuen que no poden pagar un lloguer. El fill gran va voler baixar a comprar, i es va trobar que els havien tancat a dins amb una porta metàl·lica.

The mysterious origins of punctuation

Grecs i romans escrivien sense signes de puntuació ni espais entre paraules. Els primers signes de puntuació havien estat inventats per Aristòfanes, bibliotecari d’Alexandria, al segle III aC, però van tenir poc d’ús fins que els va reintroduir Isidor de Sevilla al segle VII dC. Els espais van ser aportació de monjos escocesos i irlandesos a la mateixa època.

Xavi Ayén: La posibilidad de una vida

“…si Houellebecq se casa, el amor es siempre posible.” Però Ayén tem que la felicitat conjugal pugui haver afectat la qualitat de la seva darrera novel·la. Que la infelicitat sigui l’única font legítima de l’art és un vell tòpic.

Segons la Viquipèdia, el primer esdeveniment important atribuït als lluminati (Bund der Perfektibilisten) va ser la Revolució francesa.

Però jo visc a l’època d’Alain Robbe-Grillet i Roland Barthes; si açò és una novel·la, no pot ser una novel·la en el sentit modern del terme.

—John Fowles, La dona del tinent francès.

Sunday Morning 2019-01-06

A children's playroom in the abandoned building of the Rockland Psychiatric Center.

Photo by Collin Armstrong on Unsplash.

Coses que hem llegit aquesta setmana.

What has happened to Nasa’s missing Moon rocks?

Richard Nixon va regalar fragments de roca lunar a una llarga llista de dirigents del seu país i d’arreu del món. Va repartir tres-cents setanta trossets de satèl·lit i quasi la meitat s’han perdut. Alguns han estat robats, alguns s’han venut en el mercat negre. El que va rebre Franco es va extraviar en alguna mudança, segons el seu nét, perquè tenen “moltes coses en moltes cases”. Però hi ha qui diu que el famós gendre va intentar vendre’l. El fragment de Carrero, en canvi, s’exhibeix en el Museo Naval de la Armada. Pot sonar paradoxal. El primer viatge a la Lluna en vaixell va ser narrat per Llucià de Samòsata.

Las ‘apps’ más populares de Android envían datos a Facebook sin tu permiso

Un informe de l’ONG britànica Privacy International i un nou episodi en la llarga llista d’abusos que conformen el negoci de Facebook. Almenys vint de les trenta i tantes aplicacions més populars en Google Play envien les nostres dades a Facebook tan prompte com comencem a utilitzar-les. Per descomptat, sense demanar permís ni informar-ne. Tripadvisor, Shazam, Spotify, Duolingo, Skyscanner i altres.

Once considered outlandish, the idea that plants help their relatives is taking root

La vida familiar secreta de les plantes: “Algunes espècies limiten fins a quin punt s’estenen les seves arrels, altres canvien la quantitat de flors que produeixen i unes poques s’inclinen o mouen les fulles per minimitzar l’ombra a les plantes veïnes, afavorint els individus emparentats.” En podíem treure beneficis pràctics, a més a més: millorar les collites d’arròs, o facilitar la regeneració dels boscos, per exemple.

Cuando las palabras médicas las carga el diablo

Les cèl·lules de Clara, la síndrome d’Asperger o la de Reiter, la granulomatosi de Wegener, la malaltia de Seitelberger o la de Hallervorden–Spatz… “Durant l’època del nazisme, sense les restriccions de l’ètica i amb els grans recursos que el partit nazi atorgava a les investigacions mèdiques, es van realitzar, al mateix temps, i paradoxalment, grans avenços per a la medicina i retrocessos gegantins per a la humanitat. Com a resultat, encara avui hi ha múltiples epònims mèdics de nazis declarats o afins al nazisme.”

La longévité de Jeanne Calment mise en doute par des scientifiques russes

Quan es va morir el 1997, Jeanne Calment tenia cent vint-i-dos anys: el rècord mundial de longevitat. Però un investigador rus creu que en realitat havia mort l’any 1934 i que des d’aleshores la va suplantar la seva filla, amb la intenció d’estalviar-se els drets de successió.

How Much of the Internet Is Fake?

En algun moment de 2013, el tràfic generat per bots que simulaven ser persones va igualar el d’usuaris humans en YouTube. Des d’aleshores s’ha temut la inversió: el punt d’inflexió a partir del qual els algorismes de detecció de frau prendrien per normal el comportament dels bots i considerarien anòmal el tràfic humà. Aquest article és una àmplia descripció del paisatge d’Internet després de la inversió, amb molts enllaços. Falses estadístiques, usuaris falsos, continguts falsos… Sabíeu que podeu comprar 5.000 reproduccions d’un vídeo per quinze dòlars?