George Orwell, La rebel·lió dels animals: el pròleg de 1984. Retrat mordaç —i veraç— de l’estalinisme i de la reversió del somni revolucionari de 1917.

El mundo como supermercado (Interventions, 1998). Recull d’articles de Michel Houellebecq. No és que sigui imprescindible llegir-los per a poder apreciar les seves novel·les —sobretot les darreres— però poden ajudar a aclarir-ne el sentit —sobretot de les primeres. La reducció de la vida a transaccions econòmiques, la pèrdua de sentit, l’individualisme liberal que ens condemna al nihilisme. Molt recomanable, especialment, “Aproximaciones al desarraigo” (Les Inrokuptibles, 1997); val per qualsevol assaig de Byung-Chul Han i és encara més breu.

Liberado de los estorbos constituidos por las adhesiones, las fidelidades, los códigos de comportamiento estrictos, el individuo moderno podría ocupar su lugar en un sistema de transacciones generalizadas en el cual es posible atribuirle, de forma unívoca y sin ambigüedad, un valor de cambio.

Valérie Mréjen: El agrio. Una narració feta de retalls —les restes— d’una —mala— relació.

Plataforma. Vaig entenent que és costum prendre per opinions d’Houellebecq les dels seus personatges, i jutjar aquestes en lloc de les novel·les. Que a mi m’agraden com a diagnòstic moral —literari, irònic— del neoliberalisme rampant —i dels seus col·laboradors (in)necessaris.

Erwin Schrödinger, La naturaleza y los griegos. La ciència —també la física— és un procés històric. La intel·ligibilitat de la natura i l’exclusió de la consciència són els dos trets bàsics que vam heretar dels filòsofs grecs presocràtics.

Els laberints de Bizanci: fins i tot quan pareix més dispers i repetitiu, el do de Perucho per a la poesia —i la seva ironia no exempta d’humor negre— sorprenen i meravellen.

Algis Budrys, Quién. És o no és qui diu —i diuen els soviètics— que és aquest ciborg de cara robòtica? Una identitat problemàtica i una lectura intrigant fins a l’última pàgina.

Julià Guillamon: Joan Perucho, cendres i diamants. Una biografia magnífica, enciclopèdica. Set-centes pàgines imprescindibles per a donar context a tantes i tan grates lectures.

Julián Ayesta, Helena o el mar del verano. De la niñez al paraíso perdido del amor adolescente, pasando por la angustia existencial nacionalcatólica. “Y se salía a otro mundo extrañísimo y lleno de hermosura que no se puede recordar sin que se le pare a uno el corazón.”

Juan José Millás, Que nadie duerma. El menyspreu dels presumptes —i presumptuosos— creadors culturals envers el poble baix, la frustració de les fantasies íntimes i la venjança cruenta. Tot adobat amb les obsessions de l’autor en l’edat provecta. Resultat: un conte gòtic.