Renovar-se o dormir. Charles Beauvoir en Twitter ∞
La llibreria Babel de Castelló destaca sens dubte en molts altres aspectes, sobretot en l’organització d’activitats culturals, però pel que fa a les noves tecnologies resulta més aviat bartlebyana: “preferiria no fer-ho”. Encara no té -l’any 2009!- ni un mínim web propagandístic. Justament per això em va sorprendre trobar-hi l’altre dia, dins la tenda, una publicitat ben ostensible del Reader de Sony, o de l’iLiad, o d’algun altre d’aquests aparells amb què editorials i fabricants d’electrònica pretenen que llegim d’ara endavant els clàssics i les novetats.
Deu ser veritat doncs, si fins i tot Babel s’hi apunta, que enguany ha de ser finalment com molts auguren l’any del llibre electrònic. I per tant crec que ha arribat per a mi el moment de donar un passet més endavant: anar una miqueta més enllà del venerable llibre, si pot ser. Aquests dies he començat a escriure un relat breu, merament virtual, en format microbloc. És a dir, un relat que consistirà en una sèrie de missatges curts de 140 caràcters, escrits i tramesos per en Charles Beauvoir, el meu alter-ego literari i almenys fins ara no tant tecnòfil com jo.
La història transcorre al llarg de vint-i-quatre hores i es publicarà en temps real en twitter.com, un dels serveis més populars de microblogging (i xarxa social, també). Començarà el divendres 6 de febrer cap a les sis de la vesprada i acabarà dissabte a la mateixa hora. Cal advertir que Beauvoir pateix insomni i aleshores és probable que enviï missatges fins i tot durant la nit i la matinada.
Apunteu-vos, doncs, aquesta cita a l’agenda: divendres 6 de febrer a les 18 h. O millor encara, comenceu a seguir ja Charles Beauvoir en Twitter:
Charles Beauvoir en twitter.com:
twitter.com/chbeauvoir
També podreu seguir els missatges -i. e. llegir el relat- per RSS, p. ex. amb el Google Reader:
Canal RSS de Beauvoir:
twitter.com/statuses/user_timeline/19497950.rss
L’escriptor Carles Bellver proposa un relat al Twitter que es publicarà en temps real ∞ →
Notícia (i portada) a Vilaweb Lletres… Massa notorietat per a mi. Em recorda una mica allò de “Un español se rasca el sobaco en Second Life” 
(Ara ja ningú parla de Second Life, no?)
La inspiració ∞
La inspiració em va venir d’ací: 22 Very Short Stories (By Mat Honan). Adrian Graham, al bloc del qual vaig trobar l’enllaç, en feia una comparança amb els haikus.
Aquells dies, a la feina estàvem parlant del Twitter, una eina interessant però també problemàtica per diverses raons. No és la menys important el misteri del seu inexistent model de negoci (no té ingressos: ni tan sols té publicitat), que alimenta les sospites sobre allò que està fent o podria fer amb la quantitat ingent d’informació de què disposa sobre els usuaris i sobre el que fan els usuaris. Ja no cal que ens espiï ningú: som nosaltres mateixos que expliquem al món el que estem fent.
Jo, mig en broma, vaig prometre que mai diria res seriós en Twitter, res que fos veritat. D’altra banda, la brevetat i la manca de context d’alguns dels missatges que hi llegeixes -sobretot quan coneixes poc o gens l’autor, però també encara que el coneguis- fa que de vegades aquests missatges et resulten escassament intel·ligibles, més aviat enigmàtics, fint i tot suggerents… més apreciables des d’un punt vista estètic que pràctic. P. ex.: “Creo que el leopardo se ha muerto” o “The package has been approved”, així sense més (són exemples reals). Impossible no recordar-se del dinosaure de Monterroso o dels crims d’Aub.
Quan vaig caure casualment en aquells vint-i-dos microcontes de Mat Honan se’m va tancar el cercle 
Més que una sèrie d’apunts inconnexos, tanmateix, Twitter invita a enllaçar-los, crear/plasmar-hi una història que es desenvolupi en el temps. Pel que fa a l’extensió dels missatges, el límit de 140 caràcters el posa el mateix Twitter. Vaig pensar a ajustar-m’hi exactament, ni un caràcter més ni un caràcter menys, potser per virtuosisme, però no per cap expectativa d’accedir a l’exclusiu Club 140! de Dave Winer, ho juro. Com en els haikus, l’aritmètica era part de la gràcia.
- → 22 Very Short Stories (By Mat Honan)
- → Digital Fiction Show: 22 Short Stories
El recull ∞
Com ho vaig fer ∞
- En primer lloc, em vaig posar en la pell d’en Charles Beauvoir. Això no em va costar gens, perquè Beauvoir sóc jo mateix, nascut onze anys abans que jo. És el meu alter ego literari, origen del recull La vida canina (per a més informació vegeu-ne el pròleg) i protagonista del nou llibre que porto entre mans des de fa (massa) temps. Amb l’iPod i el WriteRoom.iPhone vaig anar escrivint els missatges en qualsevol moment i en qualsevol lloc: a l’hora d’esmorzar, esperant la meva filla a l’eixida de l’escola, esperant que em vingués la son… Un dels avantatges d’aquesta petita aplicació és que et compta els caràcters, cosa ben important en un cas com aquest. Ja sabeu que no sóc ràpid a escriure. M’agrada revisar, corregir, reescriure. Vaig tardar si fa no fa una setmana a tenir enllestits els vint-i-cinc missatges de 140 caràcters.
- En segon lloc, vaig intentar posar-me en la pell d’un il·lustrador de suplement dominical, amb la doble intenció de decorar una mica el recull i divertir-me una altra miqueta. No sé dibuixar, però m’agrada fer garramanxos. Espero que em disculpeu la llicència (l’amateurisme). Vaig fer els dibuixos amb Lineform i la maquetació amb el Pages d’Apple. Vaig utilitzar el tipus de lletra Helvetica Neue, variació de l’Helvetica.
- En tercer lloc, em vaig posar en la pell d’un programador per crear un script que enviés els missatges al Twitter i m’estalviés d’enviar-los jo cada hora, dia o nit. Vaig utilitzar el llenguatge perl i l’API de Twitter. Aquesta va ser la part més fàcil. Al cap i a la fi és el que diu encara la meva nòmina: “programador”, tot i que fa anys que la feina ha canviat molt i només ocasionalment m’he de posar a escriure unes línies de codi. (El que faig ara al CENT és avaluar eines, recomanar solucions, assessorar el professorat i, en general, ajudar a millorar la qualitat de l’educació aplicant-hi les noves tecnologies.)
Carles Bellver Torlà: “24 hores Ch. B.” ∞ →
Pere Meroño ressenya 24 hores. Ch. B. i hi descobreix referències de les quals jo no n’era conscient.
Si el microconte us “sap a poc” com diu ell, sempre podeu regirar el meu web i els meus altres llibres
Marx. Keynes. Bergman. Murnau. Fritz Lang. Jim Carrey. Bíblia. Rythm & Blues. Borges. Vian. Beauvoir. Breton… 54 planes. Lletra grossa. Frases curtes. Un relat jamesjoycià sobre les 24 hores de Ch. B., l’alter ego d’en Carles Bellver. Un relat fresc. Directe i ben amanit. Escrit en valencià del bo. I que sap a poc.
L’estrella de la ràdio ∞
Actualització 3 de març Anit em van comunicar que l’emissió d’aquest reportatge s’ajornava fins la setmana que ve (dilluns 9 de març).
Dilluns pròxim, cap a les 23:45, Miquel Jarque explicarà l’experiència d’en Charles Beauvoir al Twitter dins del programa Cabaret elèctric d’iCatFM. Amb dos o tres talls de veu meus, de la meva veu vull dir, inclosos. No us ho hauria de dir, perquè em fa moltíssima vergonya parlar a la ràdio. I encara més escoltar com sono: invariablement més constipat que Jonathan Richman en Jonathan Sings!
Beauvoir a la ràdio: la setmana que ve ∞
Anit em van comunicar que l’emissió del reportatge d’iCatFM sobre l’experiència de Beauvoir al twitter s’ajornava fins la setmana que ve (dilluns 9 de març).
Beauvoir parla ∞
El reportatge de Miquel Jarque sobre l’experiència literària de Charles Beauvoir al Twitter es va emetre finalment la nit del 9 de març, dins del programa Cabaret elèctric d’iCat FM. El podeu escoltar, qui vulgui, al podcast del programa, o també a la meva pàgina dedicada al tema: 24 hores Ch. B., un relat breu en format microbloc publicat en temps real els dies 6 i 7 de febrer de 2009 en twitter.com/chbeauvoir.
