Re-inventing the book: on the papernet, pod and the unbook
Reflexions refrescants d’un poeta finlandès -Teemu Manninen- sobre l’extensió d’Internet als mitjans basats en el paper (“papernet”), la impressió sota demanda i els possibles futurs del llibre. Molta informació interessant també als enllaços. Noves editorials, per exemple, que es proposen “publicar més poesia que totes les editorials tradicionals juntes”: en paper sota demanda, o com a ebooks.
Probablement una de les idees més atractives i originals d’aquest article és la de les antologies personals anotades, que es presenta paradoxalment com a recuperació de l’antic commonplace book: la llibreta de notes, i carpeta de retalls, on l’humanista clàssic apuntava les dades importants, els seus pensaments, les conclusions que anava assolint… És a dir: els blocs o blogs d’ara.
Sometimes I like to imagine that the papernet could represent a return to pre-print ideas of written communication, where important texts were compiled into “commonplace books”, or personal, annotated anthologies. They were singular objects made by their users to fit their personal needs. Text and authorship were malleable, pliant, and much more organic than in our time. What if the poetry books of the future were like that: “paper ipods”, or anthologies that readers could themselves compile and print?
Via theunbook.com, via @ martaestella.
Comentaris? (1)A propòsit de l’educació dels bàrbars
A propòsit, concretament, de ¿Quién educa a estos bárbaros? (revista Cancha, Caja Navarra, junio de 2009).
Independentment dels defectes d'aquell estudi que afirmava que la generació Google no existeix, sovint tinc la impressió que s'exagera la competència digital dels nostres fills i/o alumnes, que es generalitza excessivament i sobretot que s'especula amb una base escassa (i anecdòtica) pel que fa a les seves "capacitats de multitasca" i a unes preteses "diferències cognitives", més aviat indefinides i -en conseqüència- inverificables.
Tanmateix, és innegable que una bretxa generacional, grosso modo, existeix. I que la percebem com a tal. Per tant, és bo que s'insisteixi en la necessitat d'"eliminar el sentiment d'inseguretat d'alguns professors" (José Sánchez Tortosa) i que es proposi aconseguir aquest objectiu mitjançant la formació del personal docent en tot allò relacionat amb les noves tecnologies. Igualment bo és que es remarqui que no sempre els joves -la "generació Google", els "bàrbars" del títol- dominen competències tan bàsiques com ara cercar i seleccionar la informació, cosa que deixa molt d'espai i molta feina per davant als mestres: no caldrà patir doncs pel futur de la professió :-)
Encara m'agrada més que es reclami anar cap a una educació activa, que es fomenti l'expressió, la creació i la innovació, la responsabilitat personal, el treball en equip i valors tradicionals com "l'esforç, el treball, l'actitud" ("back to basics"). Tot i que em fa l'efecte, i em sorprèn, que s'implica que tot això no s'està fent ara mateix a les escoles, que no ho estan fent així els nostres mestres. Perquè a mi em consta que sí que ho fan (quan poden). Que sí que fan que els xiquets treballen en grup, sí que fomenten la responsabilitat i l'aprenentatge autònom i els ajuden a aprendre fent, creant. Però és obvi que l'aplicació d'aquests principis és qüestió de grau i per tant sempre es podran fomentar més i sempre caldrà fomentar-los encara més.
De vegades, les reflexions sobre l'"Educació 2.0" i la introducció de les noves tecnologies a l'aula pequen d'un cert desconeixement de la realitat del nostre sistema educatiu. I fins i tot d'una mena d'ingenuïtat il·lustrada premarxista: pareixen ignorar tots aquells factors externs, d'índole cultural, social i econòmica, que condicionen sens dubte el que s'esdevé en l'educació i dins de les aules. Quan a un altre expert li demanen per l'"apatia" dels alumnes, contesta que la provoca una mala metodologia. "Es razonable que el modelo de educación actual provoque apatía, como lo es que un modelo más participativo y proactivo deje de provocarla." Estem segurs que, a banda de la metodologia docent, no tenen res a veure amb el desinterès per l'educació els models socials d'èxit vigents, per exemple? O la incardinació social i econòmica de les escoles, els barris i les famílies?
En un text molt més que recomanable -en realitat una conferència de fa un parell d'anys: La educación que aún es posible- José Gimeno Sacristán ens recordava una dada molt senzilla (i tremenda): la correlació quasi perfecta, segons un estudi de La Caixa, entre l'índex de poder adquisitiu de les comunitats autònomes espanyoles i l'índex d'idoneïtat/fracàs escolar. És a dir, que les desigualtats socials es traslladen a l'escola i no s'hi resolen. Segurament seria ingenu esperar que s'hi resolguessin per art màgica: mitjançant la màgia de les noves tecnologies, per exemple.
Novetats de NetNewsWire aviat (& TapLynx)
Brent Simmons informa sobre les pròximes versions de NetNewsWire per a Mac i iPhone/iPod touch: Where I am with NetNewsWire. No dóna dates, però avança que amb molta probabilitat la 3.2/Mac i la 2.0/iPhone es podran sincronitzar amb Google Reader :-)
Més endavant vindrà una 4.0/Mac totalment renovada... D'altra banda, encara és més interessant l'altre programari en què està treballant: TapLynx, un framework que permetrà crear aplicacions per a iPhone/iPod touch basades en canals RSS, sense programar. Ja n'hi ha un exemple: All Things Digital (enllaç a l'iTunes Store).
I?ve spent the last six months or so mostly in iPhone-land, working on the foundation for NetNewsWire 2.0. Along the way we discovered it was generalizable and that there?s a business doing private-label apps based on the same foundation that will power NetNewsWire 2.0. The highest-profile example is All Things Digital ? if you use it, you are in a way using an early version of NetNewsWire 2.0.
(Via TUAW: TapLynx - Create iPhone focused newsreader applications without programming.)
Can publishing go any lower?
Del bloc de llibres del Guardian. Pareix que la moda de publicar llibres “escrits” pel primer pallasso que passa és una plaga global. I es queixen de la qualitat dels continguts d’Internet!
Writing a book is the new chihuahua-in-a-handbag, it seems. Let’s hope the phase passes before we all suffocate under a mountain of crap.
Tu, Cheetah
Jaume Subirana, en Flux:
Una persona gran parlant com si s’adrecés a un nen petit: parla amb un gos. Un nen parlant com si s’adrecés a un gos: parla amb un seu germà petit. Un ministre parlant com si s’adrecés al seu germà petit: parla amb els ciutadans.
Isola di San Giulio
Més i més llocs que caldria anar a veure… Fa uns anys que vaig conèixer la novel·leta -magnífica- de Gianni Rodari C’era due volte il barone Lamberto, però fins ara mateix, vés per on, no se m’havia acudit que l’illa de San Giulio podia ser un lloc real. Pareixia tan petita, tan fantàstica, tan perfecta, a la portada del llibre!
Google Translator Toolkit
Una nova eina molt interessant: Google Translator Toolkit. Permet traduir documents a partir de la traducció automàtica generada pel mateix de Google. Admet pàgines web, pàgines de la Wikipedia o documents teus. El text original es mostra a l'esquerra, i la traducció a la dreta. Selecciones una frase de l'original i en pots editar (esmenar, millorar) la traducció. Fins i tot pots invitar altres usuaris a col·laborar en la traducció d'un document (a la manera de Google Docs).
I fa ús d'una característica molt potent, una memòria de traducció que és una base de dades que inclou totes les traduccions prèviament creades per tu i per tots els altres usuaris del servei que hagin decidit compartir-les (alerta: per defecte es comparteixen globalment totes les traduccions).
Llàstima que de moment només serveixi per traduir des de l'anglès. Ens aniria molt bé també per a traduir a l'anglès.
(Via Google Operating System: Google Translator Toolkit.)
