Sunday Morning 2019-02-17

Coses que he llegit aquesta setmana.

New AI fake text generator may be too dangerous to release, say creators

“Els creadors d’un revolucionari sistema d’intel·ligència artificial que pot redactar notícies i textos de ficció —batejat com “deepfake per a textos”, han pres la decisió inusual de no difondre públicament la seva recerca, per por de possibles usos indeguts.” Resulten sorprenents, sens dubte, les combinacions significatives que pot crear un sistema que no entén els símbols, basant-se només en un vastíssim corpus de textos creats per humans i en la força computacional bruta dels ordinadors actuals. Però, comptat i debatut, el to alarmista pareix una bona operació publicitària d’aquesta empresa finançada per Elon Musk.

The real reason America is scared of Huawei: internet-connected everything

El principal problema de seguretat de la cinquena generació de tecnologies de telefonia mòbil (5G) rau en el fet que ha de servir per a connectar a la xarxa una infinitat de dispositius de tota mena, no sols telèfons o ordinadors, sinó també cotxes o electrodomèstics. Huawei és el fabricant més ben situat en aquest sector, però, d’acord amb MIT Technology Review, “El govern dels EUA pareix haver decidit que és simplement massa arriscat que una empresa xinesa controli massa infraestructura 5G”.

How I ditched WordPress and set up my custom domain HTTPS site for (almost) free

Un lloc web en WordPress.com costa 4€/mes si vols eliminar la publicitat i utilitzar un nom de domini propi. El preu puja a 8€/mes si vols personalitzar el disseny editant el CSS. Ací s’explica com registrar un nom de domini molt econòmic, crear el teu web amb un generador estàtic (Hugo) i allotjar-lo en GitHub gratis.

Story of 14th century nun who faked her own death to escape from a convent in York is unearthed

Joana de Leeds va decidir que la seva vida de pietat i pobresa com a monja era avorrida, així que va fingir que era morta i va fugir del convent, a York, tot deixant un ninot perquè l’enterressim al seu lloc. Estava gaudint d’un estil de vida més animat a trenta milles de distància, a Beverley, quan un escandalitzat arquebisbe de York es va assabentar de l’escapada i va ordenar el seu retorn immediat.

M’abellia experimentar Twitter com un autèntic guru i he fet un unfollow massiu a tothom.

O potser ha estat un petit accident quan provava un script.

Del Déu de Berkeley a la cadena de blocs i viceversa

Notes per al segment central d’un conte o novel·la curta que segurament no escriuré.

1710

Esse est percipi, ser és ser percebut. Berkeley esmola la navalla d’Occam. En A Treatise Concerning the Principles of Human Knowledge, el bisbe irlandès rebutja la realitat de la matèria i abraça l’idealisme: les coses només existeixen com a percepcions d’alguna ment. No és que un arbre que cau en un bosc solitari, sense testimonis, no faci cap soroll, sinó que ni tan sols no es podria dir que hi hagi cap arbre… si no fos que Déu sempre hi és per prendre nota i alçar acta de cada arbre que cau o es manté dret, a qualsevol lloc, quan nosaltres no hi som. La seva ment infinita és l’inventari complet del món.

1875

Fundació de la Societat Teosòfica a Nova York. En els seus llibres, Helena Blavatsky, Henry Steel Olcott, Charles Webster Leadbeater o Rudolf Steiner elucubren sobre uns “registres akàixics” —ākāśa és el mot sànscrit equivalent a l’èter dels grecs, o de la física del segle XIX: el cinquè element subtil que hom creia que emplenava l’univers— on restaria l’empremta de totes les experiències humanes pels segles dels segles. Cada esdeveniment gran o petit, des l’enfonsament de l’Atlàntida al teu esmorzar d’aquest matí: res no es perdria, però només els iniciats podrien tenir-hi accés.

1972

Pellegrino Ernetti —frare benedictí, exorcista oficial de la diòcesi de Venècia i afeccionat a la física i a l’electrònica— revela en unes declaracions a La Domenica del Corriere (2 de maig) que ha participat amb un grup de científics selectes —entre ells Enrico Fermi i Wernher von Braun— en la invenció d’una complicadíssima màquina, anomenat cronovisore, capaç de recrear qualsevol esdeveniment del passat a partir de la traça energètica que van deixar les seves ones visuals i sonores. Per corroborar les seves paraules, aporta una fotografia de la cara de Jesucrist en la creu (que resultarà ser sospitosament semblant a una escultura d’un cert santuari de Perusa).

1998

Sergey Brin i Larry Page afirmen que la missió de Google és organitzar tota la informació del món. En aquell moment, gairebé tothom entén que la companyia del cercador es refereix a la informació de les pàgines web. La nostra ingenuïtat ens impedeix copsar l’abast de la seva ambició. Encara no sospitarem res quan enviïn cotxes, equipats amb múltiples càmeres, per tots els carrers i carreteres del planeta.

2007

A partir d’aquest punt els esdeveniments s’acceleren. Steve Jobs presenta el primer model d’iPhone i comença a persuadir-nos que és bona idea portar damunt un petit comunicador, farcit de sensors que registren tota mena de dades referents a l’entorn, i a nosaltres mateixos, i les transmet. Res no s’escaparà a les seves càmeres minituaritzades, micròfon, GPS… Samsung i tants altres fabricants copiaran de seguida l’invent, amb gran èxit comercial.

2008

Satoshi Nakamoto —pseudònim d’un enigmàtic personatge o grup– dissenya una moneda electrònica, el bitcoin, i un llibre comptable o registre de transaccions inalterable, anomenat blockchain o cadena de blocs, del qual existiran a cada moment múltiples còpies en una xarxa distribuïda sense cap autoritat central. El funcionament de Bitcoin inspira plans per a utilitzar la cadena de blocs en altres camps, amb la intenció de de registrar tota mena de transaccions, no sols monetàries.

2013

L’adolescent russo-canadenc Vitalik Buterin idea Ethereum —una altra vegada l’èter: ākāśa—, una plataforma de computació distribuïda basada en una cadena de blocs similar a la de Bitcoin, però molt més potent: funcionaria com una màquina virtual capaç d’executar tota mena d’aplicacions informàtiques sense servidors centrals.

2016

Nick Foster mostra en un vídeo intern de Google —que més endavant es filtrarà— el Selfish Ledger, un registre de transaccions que acumularia les dades personals de successives generacions humanes i, al cap del temps, aplicant-hi les noves tècniques d’intel·ligència artificial —l’aprenentatge automàtic o machine learning— permetria calcular-ho absolutament tot sobre els desitjos, objectius i necessitats, presents i futurs, individuals i col·lectius— de la nostra espècie.

2018

Arran de l’escàndol de Cambridge Analytica, ens assabentem que amb unes dotzenes de likes de Facebook, i una mica d’intel·ligència artificial, n’hi ha prou per a deduir les preferències sexuals o electorals de qualsevol individu. Amb més likes es podria conèixer una persona millor que la seva parella, o millor que ella mateixa. Quantes més dades, més se’n podria saber. Amb totes les dades, es podria saber tot.

2020

L’abolició del Reglament General de Protecció de Dades de la Unió Europea, i la posterior ratificació del Tractat de Lliure Comerç de la Informació pels parlaments nacionals, engeguen una reacció en cadena al voltant del món. Un país rere l’altre s’afanyen a promoure la venda i la cessió gratuïta de dades personals en nom de l’avenç de la humanitat. La cadena de blocs fumeja amb les desenes d’exabytes que s’hi aboquen diàriament. Un nou motor, basat en el darrer paradigma d’aprenentatge automàtic, és finalment capaç de reconstruir tot el que s’ha esdevingut i d’inferir tot el que s’esdevindrà. Com en el conte de Fredric Brown, podrà contestar que sí, ara el Déu de Berkeley existeix, encarnat en una aplicació d’intel·ligència artificial que s’autoexecuta en la màquina virtual d’Ethereum.

Sunday Morning 2019-02-10

chair inside a house

Photo by Patrick Pierre on Unsplash.

Coses que hem llegit aquesta setmana.

The future of EdTech in schools? Just look at what they’re doing in China

“Al llarg de 2018 vam veure notícies sobre desenvolupaments tècnics en escoles xineses que es presentaven ara com a enginyosos, ara com a esbojarrats, ara com a esgarrifosos.” Reconeixement facial per monitoritzar l’atenció, microxips inserits en uniformes per controlar la ubicació de l’estudiantat, o aquell infame sistema de “crèdit social”, entre d’altres. Tot i que sovint es tracta d’iniciatives aïllades, exageracions o desinformació, Neil Selwyn alerta que les tendències pareixen les mateixes que en el món occidental. M’ha agradat el terme “ciberorientalisme”: una fascinació secular, tecnològicament transformada.

Using Artificial Intelligence to Generate Alt Text on Images

Aquest article explica com generar automàticament descripcions d’imatges (requisit bàsic d’accessibilitat de pàgines web) utilitzant el servei de reconeixement visual de Microsoft i una mica de javascript. Intel·ligència artificial útil. Hi ha un plugin de WordPress que fa exactament el mateix.

The Tomb That Inspired Britain’s Iconic Telephone Box

El disseny original de la famosa cabina telefònica roja, tan típicament britànica, es basava en la tomba de l’esposa de l’arquitecte John Soane. Per si —els de la meva quinta— no vau tenir prou amb la pel·lícula d’Antonio Mercero, protagonitzada per José Luis López Vázquez.

Lucas Marco: “La Gestapo instruyó y organizó a la Brigada Político Social”

Entrevista en ocasió de la publicació del llibre Simplemente es profesionalidad. Historias de la Brigada Político Social de València. Acords amb l’Alemanya nazi i persecució de jueus, un policia enamorat que ajudava una poetessa comunista a falsificar documentació, un altre agent que participava en tertúlies literàries, un ministre socialdemòcrata protegit per qui el va detenir deu anys abans… S’inclou també, com a avançament editorial, un capítol complet: “La huella de la Gestapo en la Brigada Político Social”.

Sunday Morning 2019-02-03

photo of bus interior

Photo by Lautaro Andreani on Unsplash.

Coses que he llegit aquests darrers dies.

Facebook pays teens to install VPN that spies on them

Cada setmana en coneixem una nova malifeta. Des de 2016, Facebook ha estat pagant fins a vint dolars mensuals (més comissions), a usuaris d’edats entre tretze i trenta cinc anys, per instal·lar una aplicació que interceptava totes les comunicacions realitzades des del seus telèfons mòbils. I, com que no tenien prou amb això, els demanaven que fessin una captura de pantalla de l’historial de compres d’Amazon i l’enviessin. El tarannà d’aquest programari es dissimula sota el nom “Facebook Research”. No es podia dir “Facebook Pickpocketing” perquè el llenguatge és important i cal mantenir les aparences.

Els 122 anys de la dona més vella del món podrien ser un frau

“L’estudi, «Jeanne Calment: el secret de la longevitat» publicat aquest desembre a ResearchGate, pel científic rus Nikolay Zak, amb l’ajuda de Yuri Deigin, un empresari relacionat amb la biotecnologia i les teràpies antienvelliment, defensa la hipòtesi que la filla de Jeanne Calment, Yvonne, hauria usurpat la identitat de la seva mare el 1934.” Aquest article del 324 dóna alguns detalls de l’estudi i es fa ressò dels arguments dels “defensors de Jeanne”.

Complete Axolotl Genome Could Pave the Way Toward Human Tissue Regeneration

“L’adorable i enigmàtic axolotl és capaç de regenerar diverses parts del seu cos, inclosos membres, òrgans i fins i tot porcions del cervell.” Impossible no recordar el conte de Julio Cortázar: “Hubo un tiempo en que yo pensaba mucho en los axolotl. Iba a verlos al acuario del Jardín des Plantes y me quedaba horas mirándolos, observando su inmovilidad, sus oscuros movimientos. Ahora soy un axolotl.”

L’autoritat de l’inescrutable: entrevista amb Cathy O’Neil

Ex-analista en el sector financer i autora del llibre Armas de destrucción matemática. Els algoritmes es dissenyen “a mida, en funció dels motius, valors i ideologies dels seus creadors” (o més aviat dels qui paguen als creadors). Per exemple: “La idea de fer servir algoritmes per classificar la gent com a «no assegurable» és més aviat digna d’una distopia de ciència-ficció barroera, però és el mecanisme bàsic que fa servir la indústria de les assegurances avui en dia.” Però indústria de les assegurances ja procurava triar bé els clients abans que s’inventessin els ordinadors. Com qualsevol altra indústria en un sistema capitalista, busca augmentar els beneficis, no ajudar la gent. Els ordinadors, la capacitat de processar grans quantitats de dades, fan més eficient la tria. L’arrel de la distopia, per tant, rau al sistema, no en el fet d’utilitzar algoritmes. La utopia també necessitarà algoritmes.

How black women were whitewashed by art

Andròmeda, de qui es va enamorar Perseu, era una princesa etíop. Però es rar trobar alguna representació pictòrica on no aparegui blanquejada. Igual que la reina de Saba. I no només en la pintura. L’evolució de les traduccions del Càntic dels Càntics ni tan sols sorprèn. Una mostra en català: «Sóc bruna però bonica».

A list of Free Software network services and web applications which can be hosted locally

Una llarga llista de programari lliure que pots instal·lar —si saps— i fer servir en lloc de les plataformes comercials habituals, gratuïtes o de pagament. Molt llarga, de fet. Correu electrònic, blogs, wikis, gestió de documents, retransmissió d’àudio i vídeo, etc.

Michel Houellebecq, Serotonina. Nou lliurament de les memòries satíriques de l’home blanc heterosexual. Tota resistència és vana. Ni tan sols el més recent antidepressiu, d’una eficàcia sorprenent, pot fer altra cosa que esmorteir la caiguda.