Tants anys esperant un caçador! Què ha passat? De primer vingué el llop. Jo ja ho sabia i l'estava esperant. Li vaig fotre una bona pallissa. Després la meua néta que em va pillar a mitjan feina i va començar a cridar. Fins ací tot bé. Ara li tocava entrar al caçador, alt, bell i musculós i futur marit meu. Però no hi va venir. I això que jo cridava fort, com una boja. Però debades. La meua néta se'n va anar. I jo vaig caure malalta, ara sí, de veritat...
Han passat tants anys! Ajaguda al llit ja veig el final de la meua existència. Han vingut tants llops, tantes nétes i besnétes, però cap caçador, i això que jo els sent per ací fora vinga a disparar.
Que potser no sentien els meus crits demanant auxili?
I així he passat tots aquests anys en solitud. Esperant, sempre esperant, i preparant el futur en companyia. Però, i ara, i si avui tampoc ve un caçador, què faré amb tantes llandes de carn de llop emmagatzemades a l'andana?