A l'estació

Vaig mirar-me el rellotge. Encara eren les dotze. Faltava mitja hora per a l'eixida del meu tren. Em vaig acostar al quiosc i vaig fer una ullada a les revistes del cor. A l'altre extrem, una dona em mirava fixament. No devia arribar als quaranta anys. Tenia els cabells castanys i ben pentinats. Vaig continuar fullejant aquella porqueria. Notava l'esguard de la dona al meu clatell. Vaig alçar el cap. Continuava mirant-me. M'hi vaig fixar més: tenia els ulls grans i clars i els llavis grossos i vermells; era molt atractiva. Ella es va adonar que la mirava i no va abaixar la mirada.

Les dotze i quart. El temps passava volant. Havia estat més d'una hora vagarejant per l'estació i ara, just ara, apareixia aquella. Havia de ser ràpid si no volia perdre el tren. Vaig tornar a mirar-la. Ella se m'insinuava amb aquells llavis molsosos i em tancava l'ull esquerre. Només hi havia una cosa que em fastiguejava: tenia la pell massa lluenta, potser a causa d'una transpiració excessiva.

Les dotze i vint. Em vaig repassar els llavis amb la llengua. Ella va continuar fent-me morrets, com si res. Hi vaig tornar. Les dotze i vint-i-dos. Li vaig enviar un bes per l'aire ja sense dissimul. Les dotze i vint-i-tres. Anuncien l'eixida del meu tren. Ella ni cas. Vaig mirar darrere meu per si de cas hi havia un altre ximple, però darrere meu no hi havia ningú. Era a mi, doncs, a qui dirigia aquell petoneig.

Les dotze i vint-i-quatre. Em vaig decidir. M'hi vaig acostar i la vaig agafar del braç. Era flonjo, com de goma. Se'm va repenjar del muscle i va començar a parlar-me a cau d'orella. Estaven cridant l'atenció. Jo ja ho sabia, però tant m'importava. Feia bona olor, portava un perfum fresc i això em va atraure encara més.

Les dotze i vint-i-nou. Perdria el tren però seria per una bona causa, podríem fer una bona feina. Me la vaig emportar a la sala d'espera. Vaig obrir la porta reservada als VIP amb la targeta de crèdit i la vaig empenyer dins. Vaig tancar la porta darrere meu.

El meu tren acabava d'eixir. Encara no havia acabat de llevar-se el vestit però en vaig tenir prou. Em va venir un pressentiment i li vaig mirar els genolls per cerciorar-me, aquell era el seu punt dèbil. Allí estaven. Un grapat d'escates mal afaitades, els feia tant de mal depil.lar-se el genolls, que sovint intentaven tapar-les inútilment amb cremes.

Havia picat: la transpiració, els llavis molsosos, els ulls grans i miops, les escates mal afaitades i l'olor fresca, de mar. Era una dona besuc. Vaig perbocar allí mateix.