Black day.
All you give to me are your wild ways.
Well, you're the love of my life. And I'm blue.T. Rex
Cap a les set de la vesprada arribàrem a aquell poble. Tot i ser una ciutat tranquil.la, els seus carnestoltes eren els més famosos de tota la comarca. Era la primera vegada que hi anàvem, atrets pel renom i les històries que en contaven. Realment, en aquelles festes, la Plana sencera es tralladava a la petita població marinera. Carles s'havia entossudit a llogar ell sol les disfresses, i com que ho féu a l'última hora, només n'havia aconseguit les restes. Així les coses, anàvem tots disfressats de soldats, però, alerta! de soldats del setè de cavalleria. Carles ens va ajudar, no sense conya, a vestir-nos. Ell, per la seua banda, s'havia triat un vestit de Blancaneus, «i així podré entrar als lavabos de les dones, ha ha, ja vos ho contaré». Com tantes altres vegades, el vam deixar fer, la seua ment esborrajada no té límits a l'hora de buscar la manera d'acostar-se a unes faldilles.
Primer, caminàvem amb vergonya pel poble, però després de fer unes cerveses ens vam identificar plenament amb el general Custer i anàvem pel carrer en formació de dos. Mireu si s'havia embolicat la cosa que fins i tot algú intentava tocar amb la trompeta La manta al coll. Qui pitjor ho passava era Carles, sobretot quan algú li demanava pels set nanets. Després de fer un mos i farts de rodar sense trellat, entràrem a un garito per moure el cos. Buscàrem el racó més fosc i amagat per muntar el campament (mai millor dit) i entre copa i puro ens posàrem a controlar el galliner. I així passàrem unes quantes hores.
En una de les visites al WC quasi em trenque la panxa de tant de riure. Blancaneus (Carles) s'havia esmunyit al bany de les dones i mentre jo feia cua al dels homes, vaig poder observar com l'enxampava una morenassa vestida de Rambo i el llançava al vol amb una sèrie d'imprecacions i insults que no gose repetir. La pobra Blancaneus, fent-se la llonguis, s'havia dedicat a tocar el cul a les companyes de lavabo ... fins que la Stallone li va tirar mà i va trobar un paquet molt ben assortit. Vaig replegar Carles del terra i com vaig poder li'l vaig llevar les mans perquè no me'l matés. I aleshores els meus ulls es van clavar en els de Batwoman.
Anava vestida tota de negre, calces de cotó gruixut i un body a punt de rebentar que li marcava els mugrons temptadorament. Tenia el cap cobert per un passamuntanyes negre brillant, amb dues orelletes, que només deixava al descobert els ulls, el nas i la boca, quina boca! Vaig mirar-la de dalt a baix provant d'imaginar-me què amagava la faldilla curtíssima de seda negra amb volants que li intentava tapar els malucs. Estava tan bona que m'hauria penedit tota la vida si no li tirava l'ham. Vaig deixar la pobra Blancaneus amb els altres i me'n vaig enfilar cap a la rata-penada.
Afortunadament, ella s'havia fixat en mi i em va rebre amb un somriure còmplice. Mentre ballàvem algunes cançons al ritme de samba jo me la veia rendida als meus peus demanant-me per favor que l'estimés, totalment conquistada pel malvat Penguin, que era jo (no hi ha res com la imaginació convenientment excitada amb productes naturals diversos). Just quan anava a proposar-li si volia prendre res, va començar a sonar Stand by me. La vaig agafar i la vaig estrènyer contra mi tan fort com podia. Ella es va deixar fer i començàrem a ballar. En un moment donat li vaig tirar viatge a la boca, però ella es va apartar una mica. «Sí que estem bons -vaig pensar- ara es fa l'estreta, potser m'he precipitat.» Però com si estigués llegint-me el pensament, de sobte va començar a fer-me mossets a l'orella. No vaig desaprofitar l'ocasió i vaig deixar esvarar la mà per la faldilla cap als seus malucs redons. Ella em regirava l'orella amb la llengua d'una manera que em feia veure les estrelles, de tant de goig. Se'm va posar la minga més dura que la porra d'un policia, amb perill real de foradar els pantalons. I després diuen que la maria produeix impotència!
Ara em besava el coll i em posava les mans per davall de la camisa, arrapant-me l'esquena amb les ungles de gata. Jo, per la meua banda, li deixava fer; si continuava gratant-li el cul de segur que m'escampava allí mateix, i encara era massa prompte; així que vaig començar a pensar en coses fastigoses per veure si la inflamació inguinal amainava i en retardava l'explosió. La veritat és que Batwoman es comportava com Spiderwoman i m'estrenyia cada vegada amb més força, ni tan sols podia moure els braços per agafar els dos míssils que es clavaven al meu pit. Els seus moviments de cap, que ara anàven d'una orella a l'altra per davall de la barba i els gemecs de plaer que llançava, començaven a cridar l'atenció dels veïns. No vull dir que estigués incòmode, però quasi no podia respirar.
La cançó es va acabar, per fi. Calia reconduir la relació. Semblava que s'havien ajuntat la fam i les ganes de menjar. La veritat és que estava una mica esglaiat per les demostracions excessivament efusives de desig que em mostrava una desconeguda vestida de negre amb qui no havia creuat ni una paraula. Si no hi posava remei, seria ella qui em portaria a l'hort i la meua fama de conquistador quedaria fortament ressentida. Encara sense dir-nos res anàrem a la barra per demanar. Ella va prendre un suc de tomata amb pebre; jo em vaig empassar dos gotets de bourbon per veure si recuperava l'alè. Li dèien Estrella -o això vaig entendre-; estudiava veterinària a la Universitat de Saragossa, li agradava ballar i la seua afició preferida era l'astronomia. «Vés per on -em vaig dir- una col.lega il.lustrada.» I com un truà li vaig mentir sense escrúpols, assegurant-li que jo era un sociòleg que estava preparant un llibre sobre la ruta de l'abadejo a les terres de Castelló. Per a arredonir-ho encara més, li vaig citar els títols d'uns quants articles que havia publicat a la prestigiosa revista nord-americana Sociological Review.
La nostra coversa estava prenent un caire massa seriós, a més, ja m'havia fet no sé quants bourbons i era incapaç d'articular cap paraula d'una tirada, així que la vaig convidar a prendre l'aire fresc del carrer. Li vaig furtar un cigarret enverinat a Blancaneus, que -us ho jure- havia lligat amb Caputxeta i s'ho estaven passat d'allò més bé, i travessàrem la porta d'eixida agafats de la mà.
A la llum del carrer vaig poder observar-la detingudament. Feia un pam més que jo, i les seues espatlles eren amples i fortes. El seu cos era tan perfecte que semblava el d'una top model. «Redéu quin cos, no me'l podré acabar -vaig murmurar.» I me la mirava pensant per on començar. De sobte, ella em va estrenyer i va ocupar la meua boca amb la llengua, amb tantes ganes que, de la impressió, quasi em fa perbocar. Em va pujar al cervell la coentor concentrada del pebre i la tomata i em vaig disposar a atacar. Allò era la guerra. Me'n vaig separar bruscament, vaig alenar i ara era jo l'atacant. Ella no cedia terreny i en les nostres goles es lliurava una batalla campal que no semblava tenir fi.
Esgotats, ens vam separar. Agafats de la mà caminàrem fins arribar a la platja. Ens endinsàrem per l'arena guiats pels gemecs que per ací i per allà sentíem esquivant cossos que s'arrebossaven. Al final trobàrem un lloc lliure i vam jaure l'un al costat de l'altre. Ella es va llevar el passamuntanyes deixant al descobert una llarga cabellera negra com la nit. Va riure i es va despullar completament. Tenia els pits erts i redonets i sospitava que entre les seues cames s'amagava la Cova de les Meravelles. El meu cor bategava a ritme de màquina, embadalit davant del regal que els déus m'havien oferit aquella nit. Em va agafar la mà i la va dipositar suaument al seu entrecuix. Només en vaig poder fer un tast, perqué de seguida es va llançar sobre mi.
Em va estripar la camisa i amb mans àgils em va descordar el pantaló i els botons de la bragueta deixant a l'aire l'Empire State, que maldava per foradar el cel. Com vaig poder em vaig acabar de llevar els pantalons per tenir més llibertat de moviments. A més a més, havia de guanyar temps perquè no recordava en quina butxaca havia guardat el condó. Al cap d'un moment érem dues bestioles en zel. Li xuclava els mugrons i ella em responia amb un udol llastimós. Quina nit de glòria! Els estels esclataven sobre els nostres cossos com una carcassa. Estrella, que no havia parat de refregar-se damunt de mi tota l'estona, va agafar amb deler el meu millor amic entre les mans i va començar a besar-lo. No hi vaig poder aguantar més. A pesar que havia vist una llum estranya als seus ulls mentre feia la maniobra, el plaer em va vèncer i em vaig desfer tot jo en deu mil trossets escampats per la platja. Ella xisclava i estrenyia amb més força el poc que quedava de mi.
Panteixant amb esforç, intentava refer-me de l'explosió nuclear, però unes grapes peludes m'impedien bellugar-me. Vaig obrir els ulls i la vaig veure. No era una dona. Era un monstre terrible, amb uns ulls petits i rojos que em miraven fixament. Tenia el musell obert, que em mostrava uns incisius punxeguts i afilats prestos per a clavar-los al meu cos. Notava com li rajava la bava escumosa per les comissures dels llavis. Vaig intentar fugir però la bèstia em tenia ben agafat. Amb les potes de darrere havia excavat un forat i ara intentava posar-me a dins per a després esquarterar-me com un porc. Jo cridava amb totes les forces però ella em sacsejava i em llançava contra l'arena una vegada i una altra fins que va aconseguir que caigués al forat.
Em va deixar solt i va començar a tapar-me amb l'arena. Estava fent-se de dia i ella em volia colgar per venir a buscar-me una altra nit. Jo no podia ni moure'm de les dues pallisses que m'havia donat. «Ara sí que l'he cagada -vaig deduir», i em vaig concentrar a buscar la manera de morir dignament, encara que la meua situació, despullat i reduïda la meua virilitat a la mínima expressió, era bastant deplorable. Només podia esperar que a la bèstia no li agradés la sang adulterada amb alcohol i cànem i que aleshores em rebutgés després de fer el primer mos.
Però els déus premien els justos. Blancaneus va aparèixer al costat del forat com un esperit cantant No en volem cap que no estiga borratxo i amb una botella de whiskey. La bèstia, pensant-se, potser, que darrere venien els set nans i el príncep, féu un crit i es va convertir en una vampiressa repugnant. Va voletejar per sobre els nostres caps i es va perdre en el cel fosc. Déu, com vaig abraçar Blancaneus! Carles em va contar que Caputxeta l'havia abandonat i se n'havia anat amb el llop. Això, realment, no l'havia afectat massa. Després, va trobar uns col.legues del poble i tots junts havien continuat la festa. Com que no els quedava herba va pensar que jo estaria massa ocupat per dedicar-me a treballs manuals i havia vingut a buscar-me.
Vaig agafar la roba i li vaig passar unes pedres a Carles -el meu àngel de la guarda-, que immediatament es va posar a treballar. Encara no s'havia fet de dia. La nova disfressa, de soldat després d'una gran batalla amb la roba estripada, segur que causava admiració. Després de beure'm mitja botella de whiskey i de sentir l'agradable conversa de Carles mentre em preparava un reconstituent, veia la vida d'una altra manera. La nit era nostra.