The Cartoonist ens informa sobre aquest lloc dedicat a Duchamp: Making Sense of Marcel Duchamp (amb versions flash i text).
Marcel Duchamp va ser l'inventor del readymade ("objecte quotidià promogut a la dignitat d'objecte artístic per la mera elecció de l'artista") i una figura cabdal del moviment dadaista. Una de les seues obres més fascinants és l'Etant Donnés, elaborada gairebé en secret entre 1946 i 1966. Actualment es pot contemplar al Museu d'Art de Filadèlfia. En una paret d'una sala hi ha una porta de fusta més aviat malmesa (diuen que Duchamp la va comprar a Cadaqués). Si a un hom se li acudeix de mirar per cert foradet, a l'altra banda descobreix una mena de diorama tridimensional. En primer pla, una dona nua, ajaguda damunt d'unes mates seques, manté un llum de gas amb la mà esquerra. Se li veu el sexe, però no la cara. Al fons hi ha un paisatge boscós, i més lluny un salt d'aigua.
Quin sentit té tot això? Confesse que no ho sé. Vegem si Making Sense of Marcel Duchamp ens ho aclareix.
Més Duchamp. En l'Antologia de l'humor negre d'André Breton (un d'aquests llibrets que m'acompanyen sempre) tenim uns quants textos breus d'ell. Falsos aforismes, provocacions, jocs de paraules... o aquesta proposta sobre energies sostenibles:
Transformador destinat a utilitzar les petites energies malgastades com ara:
l'excés de pressió sobre un timbre.
l'exhalació del fum del tabac.
el creixement dels cabells, dels pèls i de les ungles.
la caiguda de l'orina i dels excrements.
els moviments de por, de sorpresa, d'avorriment, de còlera, de riure.
la caiguda de les llàgrimes
els gestos expressius de les mans, dels peus, els tics.
les mirades dures.
els braços que cauen del cos.
estirar-se de mandra, el badall, l'esternut.
l'escopinada ordinària i de sang
els vòmits.
l'ejaculació.
els cabells esquerps, l'espiga.
el soroll de mocar-se, el ronc.
l'esvaniment.
el xiulit, el cant.
els sospirs, etc...
28 de juny de 2003