Un exemple de la diversitat de les coses del món: l'exposició fotogràfica "Combi; trajectes fugaços" d'Anna Soler Ceprià (Seu de la Ciutat de l'UJI, Castelló de la Plana). Imatges en blanc i negre preses dins d'un (o una?) ‘combi': una furgoneta, amb porta lateral i bancs a la part de darrere, on poden viatjar fins 17 passatgers asseguts i/o ajupits. Donen servei a Mèxic i les línies s'organitzen per colors, lletres i números. La peculiaritat és que no tenen timbre ni parades. Quan vols baixar fas un crit ("A la pròxima cantonada, sisplau!") i el xofer atura el vehicle.
A colp d'ull sorprèn, però comptat i debatut no crec que funcioni més malament que els autobusos urbans de Castelló. Ans al contrari. Ací tenim timbres i parades. I horaris, encara que només serveixen per despistar. Les coses són diferents, però no tant.
7 de novembre de 2004