Divendres passat, esmorzant (fa temps que medito dedicar una secció del diari a aquests esmorzars), algú va preguntar quin punt de referència es pren per a calcular les altituds de les muntanyes. Tots ens recordàvem d'allò del nivell mitjà del mar a Alacant. Podia ser aquesta la referència mundial? Que els 8.850 metres de l'Everest es mesuressin amb relació al port d'Alacant?
Segons el que hem pogut esbrinar no és així: només val a Espanya. A Portugal, per exemple, la referència és el nivell del mar a Lisboa, i quan es va construir el pont d'Ayamonte que comunica tots dos estats, es diu que va haver-hi divergències de més d'un metre que podrien haver donat lloc a un bon escaló a mitjan camí.
Pel que fa a les muntanyes, la qüestió és complexa. Sembla que les novíssimes tecnologies (GPS) permeten afinar bastant la distància d'un punt al centre de la Terra, però traduir aquesta dada a una altitud respecte al nivell del mar no és senzill, per diversos motius. En primer lloc, el nivell del mar varia segons les marees i altres factors. És per això que es parla de nivells mitjans i d'una representació ideal o entelèquia anomenada geoide. En segon lloc, les muntanyes també creixen o minven, per exemple l'Everest es creu que augmenta un parell de centímetres cada any. Finalment, cal comptar la gruixuda capa de neu que té al damunt o per contra l'hem de restar?
D'altra banda, posar el punt zero al nivell del mar és únicament un criteri convencional i ben discutible. Si comptéssim des de la base de la muntanya fins el cim, n'hi ha almenys dues molt més altes que l'Everest: són els volcans Mauna Loa i Mauna Kea de Hawai, que surten del fons del Pacífic però només s'aixequen uns 4.000 metres per damunt de l'aigua. I si comptéssim la distància des del centre de la Terra, el més alt seria el Chimborazo dels Andes: puja uns 6.290 metres sobre el nivell del mar, però es beneficia molt de la seva ubicació a l'Equador i de la forma aplanada de la Terra per a superar finalment l'Everest en més de 2.000 metres.
Aquesta indeterminació, doncs, és tant física com conceptual. Per a nosaltres, en la pràctica, la Terra és plana i té tot el sentit del món que ens preguntem quina muntanya és més alta. Però la Terra no és plana. Ni tan sols és molt redona. Sovint fem servir conceptes de l'Edat de Pedra, o a tot estirar de l'Edat Mitjana. També podríem preguntar quina hora és ara a la Lluna (aquest exemple crec que és de Wittgenstein) i acabar així de marejar-nos.
23 de maig de 2004