Els simis del bosc
Inclòs en La vida canina.
Em dic Cornelius. Ahir, com cada dia, en acabant la feina em vaig afaitar i em vaig pentinar curosament davant de l'espill a la meva cambra i tot seguit vaig baixar, amb la gorra calada i un somriure ampli, prominent, fins la taverna de la plaça. El Tobies ja hi era. Tan bon punt em va veure entrar per la porta va demanar una pinta de cervesa negra per a mi, plena a vessar i abellidora com la seva. Em vaig llepar els morros.
-N'han agafat quatre més -em va informar en veu baixa quan em vaig asseure-. A la fàbrica.
Aquest tema no em feia gens de gràcia. Els amos de les plantacions havien ensinistrat simis dels boscos per recol·lectar el cafè. Alguns també els havien ensenyat a imitar els humans en celebracions privades o en espectacles ambulants. La gent es mofava d'ells veient-los caminar dempeus, abillats com senyorets ridículs, xarrant i tot i recitant versets apresos de cor els més eixerits. Però no toleraven que aquestes bèsties saberudes aspiressin a executar tasques més dignes i cobrar un sou. La prohibició era estricta, i els càstigs rigorosos, cruels.
-Aquests quatre se l'han jugada -em va insistir-. Demà a l'alba els penjaran al carreró, darrere de la prefectura.
Se'm va acostar per dir-me això a cau d'orella. Podia notar el seu alè feixuc. Em va posar una mà damunt del canell.
-Vols que anem a veure-ho abans d'anar a treballar? Serà divertit.
Em feia posar nerviós. Vaig xisclar i vaig donar colps damunt de la taula repetidament amb mans i peus. El Tobies va aprofitar el meu arravatament per estripar-me la camisa i deixar al descobert el meu pit pilós. "Ja t'hem enxampat," va exclamar triomfant, i em va fer pres amb unes manilles que no sé ni d'on va traure.
A la prefectura, primerament em van obligar a llevar-me la gorra i despullar-me totalment. Em van tancar en un calabós amb els altres quatre i amb un home gos d'algun poblat de les muntanyes particularment esquerp i mossegaire. Jo intentava tapar-me els genitals amb les mans. Encara esperava que ens portessin a declarar davant del jutge, però a mesura que passaven les hores vaig entendre que ens pensaven escanyar sense tràmits ni contemplacions. A la matinada van venir a buscar-nos dos oficials armats amb porres i pistoles. Ens van fer eixir en fila índia i es van col·locar un al capdavant i l'altre al final de la trista comitiva. Ens menaven per un corredor. A mitjan camí vaig veure una finestra a una altura accessible. "Cames ajudeu-me!," em vaig dir. La vaig obrir a corre-cuita, vaig saltar a fora i enfilant-me per una canal vaig escalar la façana fins la teulada de l'edifici. Es van sentir uns trets eixordadors. Les bales passaven xiulant.
El sol, un cercle roent, tot just s'enlairava envermellint el cel per damunt del boscatge. A la mitja claror de l'alba vaig distingir a la teulada del costat una família de ximpanzés. En adonar-se de la meva presència la femella va arreplegar els petitons i els va retenir entre els seus braços. El mascle va començar a pegar voltes dedicant-me carasses amenaçadores. Des de les branques d'un tamarinde, els mascles d'un altre grup més nombrós em llançaven crits. Jo també els vaig cridar i els vaig ensenyar les dents.
3 de setembre de 2002