Els que el van veure fent-se malbé pels casinos de Las Vegas, o arrossegant la seva humanitat vella i cansada sota els llums de neó al llarg del Boulevard South, una nit qualsevol a darrera hora, saben que Kong, la vuitena meravella, no era tan gran com el representa la imatgeria popular derivada de Hollywood. Mitch Farewell de la Unió de Funeràries de Nevada va encarregar la seva caixa i pot ser per tant més precís que ningú sobre aquest punt: 15 peus i dues polzades o 4,62 metres d'alçada.
L'engany era perceptible en algunes seqüències de la primera versió cinematogràfica de 1933: la mà de la bèstia ara s'engegantia per engrapar un vagó del metro, ara s'empetitia tendrament per sostenir la noia rossa aterrida. Però això, en tot cas, va ocórrer fa molt de temps: en l'època dels vaixells, els gratacels de Nova York, els teatres, l'estupor del públic, els festivals, les carretades de fruita i els poals de rom, la fama i l'adulació, els projectes i promeses. Encara era d'hora per sentir-se explotat, o desdenyat a mesura que se li corbava l'esquena i esdevenia lent i feixuc. Quan va voler retirar-se i tornar a casa, el goril·la malenconiós va descobrir que l'illa Skull ja no es podia trobar als mapes. Ni les agències de viatges, ni les companyies aèries, ni un cartògraf de la Cornell University no van poder ajudar-lo.
Per tal de sobreviure, Kong va haver de traslladar-se a la "ciutat del pecat" i exhibir-se en sales cada vegada menys glamouroses, menys netes, menys decents. Les seves circumstàncies van fer que comprengués la causa de les minories i els drets civils, aleshores efervescent, i hi simpatitzés. En les eleccions presidencials de 1968 va fer campanya pel candidat demòcrata Hubert Horatio Humphrey, que prometia posar fi a la guerra de Vietnam i va perdre per 500.000 vots davant de Richard Nixon. Es va donar més que mai a la beguda. Quan es desplomava feien falta una grua o disset homes per treure'l d'un bar.
Kong odiava, per aquest ordre, Merian Cooper, David O. Selznick, Richard Nixon, la mona Chita i tots els que li deien "King".
28 de gener de 2002