Ahir vaig tenir el plaer de felicitar, en ocasió del premi que acabava de rebre, una de les persones que participaren en aquell sopar d'Alzira de l'any passat. Vam poder xerrar un moment, a penes un minut, i tot remembrant cert pla -literari- que tramàrem, m'ha assegurat que no descartava portar-lo a terme un dia d'aquests.
No estaria bé que revelés pel meu compte els noms de les persones implicades. Eren tots lletraferits solvents. (Pensant-ho bé no sé què coi hi fotia jo). Sí que em ve de gust tanmateix contar que en la calor de la nit -i això que era novembre- ens vam comprometre tots a escriure una narració per torns, una mena de cadavre exquis però menys, i jo personalment a donar-li principi. La premissa: la visió d'una certa varietat arbòria de caire exòtic en un lloc on no tocava que hi fos. La meva part ja la coneixeu: "Un bedoll". La continuació, esperant el seu moment en altres tinters o en altres teclats.
28 d'abril de 2004