He posat a l'Àlbum les notes que vaig prendre per preparar la meua intervenció a la taula redona d'anit, a Alzira: Contra la ciència/ficció?.
Sense la presentació de Manel Garcia Grau, els contrapunts de Martí Domínguez i Vicent Borràs i les nombroses intervencions de les persones del públic, evidentment aquest text queda coix. De debò que va ser una vetlada fecunda, pletòrica d'idees, de plans i de propòsits. Mai no se m'havia acudit, això de la botànica-ficció! Ja veurem què en surt.
De moment, el que em ve al cap és un altre poema de Robert Frost. Anit algú va dir que hi ha ben pocs poetes que ni tan sols esmenten un quark o un telèfon. Aquest que us transcric -que no hi és a l'edició recent de Quaderns Crema però es pot trobar a l'antologia Carpe Diem d'Íxia Llibres- es titula precisament així, "El telèfon". És una peça breu, senzilla, una dosi justa d'imaginació poètica:
-Avui, després de caminar molt, tant com he pogut,
ben lluny d'aquí,
en un moment de repòs,
ben quiet,
he inclinat el cap a tocar d'una flor
i t'he sentit parlar.
No diguis que no, perquè t'he sentit dir...
parlaves des d'aquella flor de l'ampit, des de la finestra...
te'n recordes, de què m'has dit?-Digue'm primer què t'ha semblat sentir.
-Després de trobar la flor i de fer-ne fugir una abella,
he inclinat el cap,
he agafat la tija,
he escoltat i m'ha semblat sentir una paraula...
Què m'has dit? Has pronunciat el meu nom?
O has dit...
Algú ha dit: "Vine." Ho he sentit mentre m'inclinava.-Potser ho he pensat, això, però no pas en veu alta.
-Justament per això he vingut.
(traducció de Nona Arola/Magda Rovira/Josep Julià)
I ara que no em diga ningú: però no parla del telèfon! Si algú ha pensat això, millor que el torne a llegir, o que llegisca una altra cosa.
14 de novembre de 2003