ddt > abdallah

Les tribulacions d'Abdul Abdal·là a l'Europa Oriental

A veure què us pareix aquest nou conte, o mera barrabassada, titulat Abdul Abdal·là d'Hoboken. El vaig escriure a Morella durant les vacances de Nadal, però en realitat ja el portava entre mans des de feia mesos.

Finalment s'hi han acabat barrejant tots aquests elements:

  1. La relectura de la tremenda novel·la de George Orwell 1984
  2. Unes declaracions, atribuïdes a un membre de la CIA just abans de la invasió d'Afganistan, sobre la dificultat d'infiltrar-se en aquella mena de països i trobar agents disposats a passar anys "menjant merda i sense dones"
  3. Aquelles notícies de l'anterior guerra del Golf sobre joves iraquians que estudiaven a l'estranger, van tornar a casa pel Nadal i els van enviar al front quan van començar els bombardejos.
  4. Els records de la guerra de Bòsnia.
  5. La farsa informativa general en què vivim immersos els televidents i lectors de premsa.

La toponímia i la geografia imàginaries del relat són un manlleu dels àlbums de Tintín El ceptre d'Ottokar i L'afer Tornassol, però, d'acord amb el meu costum, he introduït variacions que poden ofendre els fanàtics. Si bé és cert que la meua versió de Sildàvia resulta més o menys compatible amb la d'Hergé, per contra cal reconèixer que la Bordúria original no tenia res d'islàmica.

Una altra localització, esmentada al títol i breument al text, sí que és totalment real. Açò és el que diu sobre Hoboken la meua edició de l'Encyclopedia Britannica:

Hoboken ciutat, comtat de Hudson, al nordest de New Jersey, EUA. Contigua a Jersey City i Union City, jau a la vora del riu Hudson al davant de l'illa de Manhattan, New York City, amb la qual està connectada per tren, ferri, autopista, túnel i metro. En 1630 els holandesos van comprar el terreny als indis Delaware, que fumaven pipes de pedra tallades, i li van dir Hobocan pel terme indi Delaware Hobocan Hackingh ("Terra del tabaco de pipa"). La primera fàbrica de cervesa d'Amèrica (1642) es va construir allí, i els immigrants alemanys, que dominaren culturalment Hoboken des de mitjans del segle XIX fins la dècada de 1920, van produir cervesa en gran quantitat. En 1784 el coronel John Stevens, constructor de la primera locomotora d'Amèrica (1825), del qual pren el nom l'Stevens Institute of Technology (creat en 1870), va comprar el terreny i va disposar la ciutat més formalment.

La ciutat és coneguda com el primer lloc en què es va jugar un partit organitzat de beisbol (1846). Durant la Primera Guerra Mundial Hoboken va ser un dels principals ports d'embarcament de les tropes americanes que partien cap a Europa. En 1952 l'Autoritat del Port de Nova York va llogar el port d'Hoboken perquè operés com a part del port de Nova York. L'artista Frank Sinatra va nàixer (1915) a Hoboken, i la pel·lícula de 1954 On the Waterfront, protagonitzada per Marlon Brando, es va rodar als molls de la ciutat. Hoboken va ser també un escenari popular en la dècada de 1980 per a un gènere de música rock alternativa. Les seues indústries, molt diversificades, inclouen el processament d'aliments, la construcció de vaixells i la manufactura tèxtil, de llapissos, mobles, embalatges i maquinària. Inc. 1855. Pop. (1990) 33,397; (1996 est.) 33,136.

(la traducció és meua)

11 de gener de 2003