Sarcophilus.com > Contes per a extraterrestres > Fets i notícies
Font: Somien els androides amb ovelles elèctriques?
Informació recopilada i traduïda per Carles Bellver Torlà
L'Institut Pavlov de la Unió Soviètica va dissenyar el Test d'empatia Voigt després que Sudermann produís l'any 2018 les primeres unitats d'androides pràcticament indistingibles dels éssers humans autèntics. Aquesta prova, perfeccionada posteriorment per Lurie Kampff, ha estat utilitzada des de llavors pels cossos policials per detectar els androides que pretenen introduir-se il·legalment a la Terra i eliminar-los («retirar-los»).
El Test d'empatia no intenta mesurar la intel·ligència dels androides, igual o superior a la dels humans, sinó la facultat estrictament humana d'identificar-se amb el proïsme i comprendre els seus sentiments i emocions. Un androide és incapaç de sentir compassió, tot i que podria simular que en sent.
El test Voigt-Kampff consisteix a plantejar a l'individu sospitós una sèrie de situacions moralment inquietants i mesurar, per mitjà d'un equipament tècnic bastant senzill, la dilatació capil·lar a la seva regió facial i la tensió dels músculs oculars. Se sap que aquestes respostes funcionen autònomament i no es poden controlar de manera voluntària igual que la respiració o el ritme cardíac, per exemple.
Dissortadament, segons alguns psiquiatres russos existeix la possibilitat d'identificar erròniament com a androides certs individus esquizoides o esquizofrènics que manifesten una incapacitat afectiva profunda. Kampff va minimitzar aquest problema en l'article «El bloqueig de l'assumpció de rols en l'esquizofrènic no deteriorat». Generalment s'admet que el perill pot existir, però en tot cas aquesta gent hauria d'estar ingressada en hospitals.
Tot seguit incloem la llista de «situacions socials» que van permetre a l'oficial Rick Deckard identificar l'androide Rachel Rosen. Fem constar en cursiva les reaccions de l'androide.
Cal tenir en compte que al llibre de Dick l'extinció d'espècies i la dràstica reducció del nombre d'animals ha convertit la vida en un valor sagrat. La moral evoluciona amb les circumstàncies.
1. Us regalen una cartera de pell de jònec pel
vostre aniversari.
Rachel diu: «No
l'acceptaria. I denunciaria la persona que me la
donés.» Els indicadors de l'aparell
oscil·len violentament.
2. Teniu un xiquet menut, que us ensenya la seva
col·lecció de papallones, inclòs el
pot que fa servir per matar-les.
Rachel diu:
«El portaria al metge.» Els indicadors
tornen a moure's, però no tant com abans.
3. Esteu mirant la tele, i de sobte descobriu una
vespa que us corre pel braç.
Rachel diu:
«La mataria.» Aquesta vegada els indicadors
tot just tremolen un moment.
4. Trobeu en una revista una foto en color, a tota
pàgina, d'una dona nua (Rachel interromp
Deckard: «Això és per provar si
sóc una androide o si sóc
homosexual.» Els indicadors no es mouen i Deckard
continua). Al vostre home li agrada la foto. La dona
jau de boca a terra sobre una enorme i bellíssima
pell d'ós. El vostre home penja la foto a la
paret del seu estudi.
Rachel diu:
«Certament no li ho permetria.» Les agulles
es mouen llavors, però abans no. No s'ha
apercebut de l'element important, la pell animal.
Deckard comença a sospitar que és una
androide.
5. Esteu llegint una novel·la escrita en els
vells temps abans de la guerra. Els personatges visiten
el moll de pescadors a San Francisco. Tenen fam i entren
en un restaurant. Un demana llagosta, i el xef deixa
caure la llagosta en un perol amb aigua bullint mentre
els altres miren.
Rachel diu: «Déu
meu! Això és horrible. Realment ho van
fer? És una depravació! Voleu dir una
llagosta viva?» Però els indicadors
no responen. Formalment, una resposta correcta.
Però simulada.
6. Llogueu una caseta a la muntanya en una zona
encara verda. És de pi rústic amb una gran
llar. A les parets algú ha penjat mapes antics,
estampats per Currier i Ives, i damunt de la llar han
posat un cap de cérvol, tot un mascle amb grans
banyes. A la gent que vé amb vosaltres els agrada
la decoració de la caseta.
Rachel diu:
«No amb el cap de cérvol.» Els
indicadors, tanmateix, tot just es mouen.
7. Quedeu embarassada d'un home que us ha
promès casar-se. L'home se'n va amb una altra
dona, la vostra millor amiga. Avorteu.
Rachel
diu: «Mai avortaria. En tot cas no es pot.
És cadena perpètua, i la policia sempre
està vigilant.» Aquesta vegada les agulles
sí que es mouen violentament. Deckard li pregunta
si parla per experiència pròpia i ella
contesta amb evasives mentre les agulles continuen
movent-se.
8. Teniu una cita amb un home que us proposa visitar
el seu apartament. Una vegada allí us ofereix una
beguda. Mentre esteu bevent veieu el dormitori. La
decoració és atractiva, amb cartells de
corregudes de bous, i hi entreu per mirar-ho de
més prop. Ell us segueix i tanca la porta.
Rachel demana explicacions sobre les corregudes
de bous. Les agulles tot just es mouen.
9. Esteu mirant una pel·lícula vella a
la tele, una pel·lícula d'abans de la
guerra. En un banquet, els convidats mengen ostres
crues. Els entrants consten de gos bullit farcit amb
arròs.
Rachel gruny i les agulles es
mouen una mica.
La conclusió final del test és que Rachel Rosen és una androide.