[MC] la llarga solitud de l'àvia

[chorda@xxxxxxxxxxxx]

La llarga solitud de l'àvia

Tants anys esperant un caçador! Què ha passat? De primer vingué el llop. Jo
ja ho sabia i l'estava esperant. Li vaig fotre una bona pallissa. Després
la meua néta que em va pillar a mitjan feina i va començar a cridar. Fins
ací tot bé. Ara li tocava entrar al caçador, alt, bell i musculós i futur
marit meu. Però no hi va venir. I això que jo cridava fort, com una boja.
Però debades. La meua néta se'n va anar. I jo vaig caure malalta, ara sí,
de veritat...

Han passat tants anys! Ajaguda al llit ja veig el final de la meua
existència. Han vingut tants llops, tantes nétes i besnétes, però cap
caçador, i això que jo els sent per ací fora vinga a disparar.

Que potser no sentien els meus crits demanant auxili?

I així he passat tots aquests anys en solitud. Esperant, sempre esperant, i
preparant el futur en companyia. Però, i ara, i si avui tampoc ve un
caçador, què faré amb tantes llandes de carn de llop emmagatzemades a
l'andana?

Josep M. Chordà