No es pot anar al metge

2014-03-30 #

Ho he dit moltes vegades (només una mica en broma: no parlo mai tan seriosament com quan faig broma) i s’han rist sovint de mi. Només em faltava doncs assabentar-me de com es va morir el venerat René Goscinny, creador d’Astèrix, Iznogud o el petit Nicolàs: ni més ni menys que en la consulta del seu cardiòleg, durant una prova d’esforç rutinària que li va ocasionar una aturada cardiorespiratòria.

Quan va morir Goscinny, jo tenia deu anys i ell cinquanta-un. Ara, lògicament, mesuro d’una altra manera la seva edat i la magnitud de l’obra que ens va deixar en tan poques dècades de treball.

Ja sabia llavors, en tot cas, per experiència pròpia, que sempre que vas al metge t’ha de trobar algun problema, ni que sigui per justificar la nòmina que cobra. Però que en compte de trobar-te’l te’l provoqui és tota una altra cosa: un salt qualitatiu de malícia, un pas més enllà, una espenteta cap al més enllà. Potser sí que tenia raó Freud, quan va dir que sovint la vocació mèdica no és més que sublimació d’impulsos sàdics. Perquè, malgrat Baudelaire, ningú no pot ser sublim sense interrupció. Així que, de tant en tant, humanament es cedeix a l’impuls original i aleshores pot passar qualsevol cosa.

McGee205