La vista cansada

Una microcultura personal.

L'emperador Norton i la dinastia imperial d'Amèrica

2014-02-25 #

Norton-10

Ara que es torna a parlar d’El rei de groc i del seu autor, Robert W. Chambers (almenys als EUA, vg. The One Literary Reference You Must Know to Appreciate ​True Detective), em ve al pensament la història de l’emperador Norton, una persona real, amb pretensions molt imaginatives, que amb els seus “decrets” sobre qualsevol assumpte –aturar la guerra civil americana, dissoldre el Congrés, ordenar el transport urbà…– es va guanyar la simpatia de la població de San Francisco entre 1859, quan es va nomenar ell mateix emperador dels EUA, i 1880, l’any de la seva mort. Al seu enterrament, es diu que hi van acudir unes trenta mil persones.

Que quina relació té aquest deliciós excèntric amb els contes de Chambers? Doncs cap, potser, o potser sí. En una de les històries del llibre, The Repairer of Reputations, el protagonista es tenia per hereu d’una misteriosa “dinastia imperial d’Amèrica”, d’origen extraterrestre (sic: “Des de Carcosa, les Híades, Hastur i Aldebaran…”), i intrigava amb un amic i confident per resoldre cert conflicte familiar. A poc a poc, però, ens adonàvem que podien ser, ambdós, bojos, que tot podria ser simplement un deliri paranoic: un cas perfecte de narrador poc fiable. El rei de groc es va publicar l’any 1895, quan Chambers va tornar des de París a Nova York. L’apogeu de Joshua Abraham Norton a la costa oest encara era llavors relativament recent i notori. N’havien parlat els periódics. Literats eminents com ara Mark Twain o Robert Louis Stevenson s’havien inspirat en alguna ocasió en la seva insigne figura. No dubto que Chambers en degué tenir també notícia.

I em recordo, d’altra banda, que no és tampoc la primera vegada que una ficció detectivesca fa referència a aquest llibre. “The King in Yellow”: així es titulava justament un relat de Raymond Chandler de 1938…

The King wore yellow silk pajamas, the slip-on kind, with a turned collar. They were loose and thin. Over his breast they were dark with blood that had seeped into the silk as if into blotting-paper. There was a little blood on his bare brown neck.

Steve stared at him and said tonelessly: “The King in Yellow. I read a book with that title once. He liked yellow, I guess. I packed some of his stuff last night. And he wasn’t yellow either. Guys like him usually are-or are they?”