Desmentiment de Charles Beauvoir

2013-12-02 #

Jo no sóc Peter Pan, perdut en els Kensington Gardens de Castelló1. Ni el doble metafísic -la projecció mental- d’un no ningú2. No he viscut un any dins d’una paròdia sinistra d’un tebeo d’Hergé3, ni he vist mai fantasmes4. No he encomanat a ningú la publicació d’unes falses memòries5. No m’he sotmès a cap mena de pràctiques parapsicològiques6. Sóc una persona real i normal7. Tan real i tan normal com ho pugui ser qualsevol, ateses les circumstàncies de cadascú8.

Així comença La nit mil dos d’en Charles Beauvoir.

  1. Es refereix, és clar, al Parc de Ribalta. 

  2. Amb aquesta declaració, evidentment, se subleva contra mi. Està negant que ell sigui jo. 

  3. L’home del calendari, o “Diari de Bordúria”, com a àlbum de Tintín a l’inrevés. 

  4. L’estranya figura del comissari que el perseguia? El levitador de la Societat Especulativa de Szohôd? O eren la mateix persona? 

  5. Juraria que sí que ho va fer. Guardo la carta en algun lloc. 

  6. Les sessions d’hipnosi en l’Hospital Provincial? L’experiència amb el gitano o mag en l’alqueria del Caminàs? O les classes de psicomàgia que va impartir ell a Szohôd? 

  7. Ehem. 

  8. Ídem.