Qui és Charles Beauvoir?

2013-12-01 #

Charles Beauvoir, com sabeu els meus pocs i benvolguts lectors, és el narrador, i se suposa que l’autor “real”, de L’home del calendari (Tria, 2011), llibre que seria un dietari escrit per ell durant la seva estada a Bordúria. Potser us sona, Bordúria: una república imaginària d’Europa central, que apareixia en alguns tebeos de Tintín.

Però és en el pròleg de La nit mil dos (Tria, 2013) on he revelat per fi l’autèntic vincle que ens uneix, “tan difícil d’explicar com de creure”:

Charles Beauvoir, senyores i senyors, sóc jo mateix, vingut al món exactament onze anys abans de la meva naixença efectiva: el 13 de desembre de 1956. És, per tant, orfe, ja que llavors els meus pares -que haurien d’haver estat també els seus- encara no es coneixien. Per a acabar-ho d’adobar, les monges de la Maternitat del Sagrat Cor desistiren de col·locar-lo en cap família del seu cercle de clients -receptors- habituals: segons tinc entès perquè era escanyolit com una rata i més lleig que un pecat. Un fill del dimoni, en la graciosa concepció del món d’aquelles filles de Déu i germanes de tothom. Devia ser doncs per això que van abandonar-lo en el parc de Ribalta i que els “lleueros” -el cos municipal de vigilància- el trobaren al vespre -lock-out time- dins d’un cistell, contra la font del Piliuet, darrere de l’antiga pèrgola. Anys a venir, en sessions d’hipnosi dirigides pel doctor Traver en l’Hospital Provincial, Beauvoir rescataria el record soterrat d’unes “fades invisibles amb còfia” que s’escapolien silenciosament.