Estalinistes

2009-04-15 #

De tant en tant se’ls sent bramar o remugar en defensa de la puresa, la immutabilitat i la neutralitat absoluta de les normes gramaticals: però curiosament sempre sol ser davant d’algun intent d’ús no sexista del llenguatge. Que si aquest substantiu no té ni ha tingut (ni tindrà?) mai gènere, que si no cal i els sembla ridícul o pesat explicitar cada vegada la referència a homes i dones per separat, que si el gènere és gramatical i en les persones es diu sexe, etc.

Davant d’aquests casos, solc pensar en els meus estudis de filosofia del llenguatge, cap als anys vuitanta i tants i noranta i pocs, i somric sense ganes en recordar aquella intervenció de Iósif Stalin en el debat sobre aquest mateix tema, quan va pontificar des de les pàgines de Pravda, contra la ciència i contra el pobre Nikolai Marr, que la llengua russa i per extensió qualsevol altra no són supraestructura, no tenen el més mínim caràcter de classe i estan més enllà de les ideologies. Unes afirmacions tan de “sentit comú”, tan naïfs i tan burgeses, tan poc marxistes, que feien vergonya, però a veure qui li replicava justament a ell.

Així que —potser sense saber-ho— tots aquests que bramen o remuguen s’alineen decididament amb Stalin.

(Més informació sobre Stalin vs. Marr en l’apèndix dels Principios de Filosofía del Lenguaje de José Hierro S. Pescador, Alianza Universidad Textos, 1986.)