Ghost Wilkie

2008-08-22 #

Wilkie Collins

Wilkie Collins va fundar la novel·la policíaca amb La dona de blanc i La pedra lunar. També va escriure relats de misteri i d’intenció social. Una dada que esmenten totes les seves biografies és que va compartir la seva vida amb dues dones alhora durant molt de temps, de fet fins que es va morir l’any 1889. Una altra qüestió ben coneguda és que va prendre grans quantitats d’opi com a pal·liatiu de l’artritis i que s’hi va fer addicte. Com a conseqüència del consum d’aquesta droga, va patir la síndrome del doble subjectiu: sovint creia que l’acompanyava un individu físicament igual que ell. Li deia, tot fent broma, “Ghost Wilkie”: el Wilkie fantasma.

De tant en tant, aquest doble seu acostumava a fer-li la guitza. Passava a veure en Charles Dickens i li lliurava un manuscrit fals que havia preparat. Però Dickens, amic i mentor de l’autèntic Wilkie, reconeixia tot d’un plegat l’estil molt més descurat i imperfecte del sòsia i el despatxava sense contemplacions. O bé es presentava amb un ram de flors en el domicili de Caroline Graves quan l’altre, el de debò, era amb Martha Rudd. I viceversa.

L’any 1886, Wilkie Collins va atendre finalment el consell dels seus amics més íntims i acudí a la consulta d’un metge famós, el doctor Jekyll, per cercar guariment. Però no podem saber de cert si era ell o el seu doble. Sigui com vulgui, es va trobar en la sala d’espera un tal senyor Hyde que marxava i es va deixar convèncer per anar tots dos plegats de gresca en algun tuguri dels baixos fons de Londres. L’assistenta de Jekyll se’n feia creus, davant de les seves amigues, de les ganyotes i de les grolleries que van dedicar-li en aquesta ocasió aquell parell de bèsties i pregava a Déu i al seu senyor que no hi tornessin mai.