Agermanats pel totxo i la pala?

2006-07-19 #

Fa una vintena d’anys, l’Ajuntament de Castelló de la Plana es va agermanar amb el de Châtellerault. Hi ha plaques indicadores d’a­questa unió quasi mística en les entrades de la ciu­tat, i prop d’on jo visc tenim una avinguda de Châtellerault amb totes les lletres i l’accent cir­cumflex.

Ni jo ni ningú que jo conegui en sabem gairebé res, d’aquella vila francesa, més que les coordenades geogràfiques aproximades. L’altre dia, però, el Diario de lecturas d’Alberto Manguel em va descobrir un tret compartit i un possible motiu del conveni adés esmentat, llevat que ací el punt de partida segurament no era tan formós. I que no vam allotjar mai el filòsof racionalista:

Desgraciadamente, la avaricia de las auto­ridades locales ha convertido Châtellerault en un inhóspito centro comercial, para lo cual han hecho caso omiso de los hermosos edificios del siglo XVI (la casa donde vivió Descartes, por ejemplo) y del elegante puente sobre el río Vienne, y han construido un enorme aparca­miento después de cortar todos los árboles.