Déu abandona Calatrava

2005-10-12 #

Avui la premsa es fa ressò d’unes paraules de Santiago Calatrava, l’arquitecte oficial del rè­gim, pronunciades en ocasió de rebre l’Alta Dis­tinció, en majúscules, de la Generalitat Valenciana, també en majúscules. Diuen que va dir que ell es concep “com un obrer que guia altres obrers per, a través de la tècnica, intentar concloure art amb l’ajuda de Déu”.

En una altra pàgina del mateix diari on llegei­xo aquesta oda carrinclona, m’assabento que des d’algunes files del Palau de les Arts ni tan sols no es pot veure l’escenari. Recordem-ho: disse­nyat per Calatrava i inaugurat dissabte. “Buta­ques cegues” és la denominació tècnica d’aquest curiós fenomen i n’hi ha més en aquest teatre que en gairebé cap altre del món, d’antics o de moderns. No pareix que Déu, malauradament, hi ha­gi pogut fer res.

Els projectes de Calatrava solen ser especta­culars, cridaners, però resulta molt més dubtós que siguin útils, funcionals, o ni tan sols raona­bles. O que estiguin ben fets.

(Ja vaig entenent per què relaciono sempre aquest senyor amb aquells dos germans, igual­ment famosos, que passejaven pels escenaris el mateix  cognom que ell.)

PD 2006-12-03. Una altra notícia sobre el Palau de les Arts: l’escenari s’ha esfondrat. Per sort no hi ha hagut ferits. Déu ho ha volgut així. S’han can­cel·lat les representacions previstes i els tècnics no creuen que es pugui tornar a obrir aviat.