> carlesbellver.com > bloc vell > 2002/02
:: (root) :: §11 :: # 22:36 h
Les dues pel·lícules
Eren aquestes:
Chacun cherche son chat (la protagonista es diu Chloe, li perden el gat mentre és de vacances a la platja i es passa la pel·lícula buscant-lo per París).
Pauline à la plage (la clàssica comèdia d'embolics estiuencs d'Eric Rohmer).
Lamente dir que ningú dels que em vau escriure les vau encertar. Un lector especialment agosarat va apostar per "El geperut de Notredam" (sic) :-/
:: (root) :: §10 :: # 23:27 h
La mida de Kong
Els que el van veure fent-se malbé pels casinos de Las Vegas, o arrosegant la seva humanitat vella i cansada sota els llums de neó al llarg del Boulevard South, una nit qualsevol a darrera hora, saben que Kong, la vuitena meravella, no era tan gran com el representa la imatgeria popular derivada de Hollywood. Mitch Farewell de la Unió de Funeràries de Nevada va encarregar la seva caixa i pot ser per tant més precís que ningú sobre aquest punt: 15 peus i dues polzades o 4,62 metres d'alçada.
L'engany era perceptible en algunes seqüències de la primera versió cinematogràfica de 1933: la mà de la bèstia ara s'engegantia per engrapar un vagó del metro, ara s'empetitia tendrament per sostenir la noia rossa aterrida. Però això, en tot cas, va ocórrer fa molt de temps: en l'època dels vaixells, els gratacels de Nova York, els teatres, l'estupor del públic, els festivals, les carretades de fruita i els poals de rom, la fama i l'adulació, els projectes i promeses. Encara era prompte per sentir-se explotat, o desdenyat a mesura que se li corbava l'esquena i esdevenia lent i feixuc. Quan va voler retirar-se i tornar a casa, el goril·la malenconiós va descobrir que l'illa Skull ja no es podia trobar als mapes. Ni les agències de viatges, ni les companyies aèries, ni un cartògraf de la Cornell University no van poder ajudar-lo.
:: (root) :: §9 :: # 18:04 h
Dues pel·lícules franceses
Aquest microconte és el resultat d'haver vist l'altre dia dues pel·lícules franceses en un canal per a cinèfils. Escriviu-me a veure si sabeu quines pel·lícules eren:
Chloé se n'anava de vacances a la platja, la segona quinzena completa, i no tenia amb qui deixar el seu gat gris i manyac. A l'agost tots fugen de París, i els que s'hi queden obligats senten una mica de rancúnia i posen qualsevol excusa per no fer favors als altres. Després de provar sort sense èxit amb una veïna massa enfeinada i més aviat aspra i un tia seva al·lèrgica que viu a la perifèria, va recórrer a un servidor.
-Amb una condició -li vaig dir-.
-Quina?
-Que t'has de gitar a mi.
Va riure.
-D'acord -vaig concedir-. Volia intentar-ho.
En tornar a París el dia 31 Chloé va venir a buscar el gat. Vam encetar una botella de vi, em va estar contant les seves vacances -les capbussades, les excursions, les revetles- i cap a la mitjanit ens vam gitar.
:: (root) :: §8 :: # 08:22 h
Amphigorey
Ahir vaig comprar Amphigorey, edició bilingüe castellà-anglès publicada per Valdemar que recull 15* delicioses obretes de l'extraordinari escriptor i dibuixant Edward Gorey. La traducció, com a mínim correcta i molt treballada, és d'Óscar Palmer.
En el pròleg s'esmenta una reflexió de Gorey sobre el seu estil amb la qual simpatitze: "Escribo de modo que, dado que dejo de lado la mayoría de las conexiones, y muy pocas cosas están claramente explicadas, pueda sentir que estoy haciendo un daño mínimo a las posibilidades que pudieran surgir en la mente del lector." (The New Yorker 1992). Odiava, en conseqüència, la prolixitat d'autors com Henry James ("el peor escritor en lengua inglesa") que intenten explicar-te cada detall. Crec que Voltaire va dir que una manera segura d'avorrir el lector és contar-li-ho tot.
* El arpa sin encordar, El desván del listado, El invitado incierto, El ejemplo práctico, El libro de los bichos, El rombo fatal, La niña desdichada, El sofá singular, La dresina de Willowdale, Los pequeñines macabros, El dios insecto, El ala oeste, El Wuggly Ump, El hechizo de hundimiento, La visita recordada.
:: (root) :: §7 :: # 20:52 h
Per fi el llibre
El meu editor m'ha comunicat aquest cap de setmana que ja tenim El llibre de tòpics imprès i enquadernat. Ara només quedar esperar que es distribuïsca i arribe a les llibreries. Vos seguiré informant :-)
:: (root) :: §6 :: # 20:48 h
Cinc minuts en hongarès
Avui durant el dinar -és diumenge i hi érem tota la família al voltant de la taula- he deixat d'entendre el que deien els altres. Les paraules que empraven em resultaven vagament familiars, però no n'agafava el sentit, com si tot d'una me n'hagués oblidat. Quan he intentat parlar encara ha estat pitjor: feia basarda sentir eixint de la meva boca aquells modismes estrangers inintel·ligibles.
La síndrome ha durat escassament cinc minuts. M'han fet beure aigua i m'han indicat amb signes que respirés pausadament i a poc a poc he tornat a la normalitat. Toni, el meu germà, m'ha preguntat si anit em vaig deixar la ràdio sintonitzada amb alguna emissora estrangera. Li he contestat que no. Ell diu que el que xarrava semblava hongarès o potser lapó. Ens ha contat també que una vegada van publicar que els americans tenien un extraterrestre en un soterrani del Pentàgon i es comunicaven amb ell en un dialecte de l'hongarés.
Jo estava una mica capficat i pensava si caldria que m'ho mirés un metge. El meu germà m'ha donat aquest consell:
-Si ara et trobes bé i això no es repeteix jo de tu ho deixaria córrer. Pensa que et situaries en el punt de mira de la CIA, dels espiritistes, la premsa local i els psiquiatres de la seguretat social.
:: (root) :: §5 :: # 19:28 h
Lovecraft Magazine
En la secció "Números publicados" de Lovecraft Magazine ja es poden veure la portada i el sumari del número 7 que eixirà la setmana que ve. Jo hi participe amb un articulet sobre la relació entre H. P. Lovecraft i C. M. Eddy i els contes que van escriure en col·laboració.
:: (root) :: §3 :: # 13:02 h
Sarcophilus.log
D'ara endavant Sarcophilus.com pren la forma d'un quadern d'escriptura o blog* on aniré publicant idees, esborranys, exercicis, etc.
Els contes i altres escrits que enllestisca els seguiré publicant a l'Àlbum, però en format PDF. La raó és molt senzilla: la nova versió del sistema operatiu del meu iBook (Mac OS X) em permet guardar els documents com a PDF en un sol pas des de qualsevol aplicació. Transformar-los en HTML, en canvi, sempre requereix uns quants retocs artesanals.
*Què és un blog És una mena de diari individual o col·lectiu publicat en Internet. Els blog van començar a popularitzar-se com a diaris de navegació (weblogs) per guardar-hi les adreces interessants que un hom anava trobant. El concepte es va ampliar i ara es fan servir també com a diaris personals, intel·lectuals, etc. N'hi han a cabassos. Feu una ullada per exemple a Blogger.
:: (root) :: §2 :: # 09:38 h
Vilaweb i el cable
Ahir era la Festa d'Internet de Vilaweb. M'hauria agradat enviar-hi un missatge per saludar els amics, però ens acabaven d'instal·lar el mòdem de cable d'Ono a casa i em vaig passar tota la vesprada i part de la nit mirant de fer-lo funcionar. Ara ja va, més o menys.
:: (root) :: §1 :: # 17:30 h
www.brosquiledicions.es
El meu nou editor estrena espai a la xarxa: www.brosquiledicions.es.
