Analista de tecnologia educativa al Centre d'Educació i Noves Tecnologies de la Universitat Jaume I. Escriptor. Amateur.

Carles Bellver Torlà

Serà impossible reviure l'emoció de la primera lectura d'aquells ?

Carles Bellver Torlà

Ja podem alçar el cap?

Carles Bellver Torlà

Un plaer col·laborar per millorar el funcionament dels recursos multimèdia en les aules

Carles Bellver Torlà

Jo també sóc anticanibalista

2 min read

En "El grup de petició anticanibalista i els tres cavallers", de Kōbō Abe, els tres cavallers del títol —al primer li falta un braç, al segon una cama, el tercer és cec— són incapaços de comprendre la petició que se'ls planteja. L'únic representant del poble amb qui han accedit a negociar insisteix a suplicar-los que ells, la classe dirigent, no mengin carn humana.

I per què, es pregunten, no haurien de fer-ho? "Les vaques mengen herba,", intenten explicar-li planerament, "vostès mengen vaques i nosaltres ens mengem a vostès". Al cap i a la fi les elits s'han responsabilitzat del benestar de la gent, els han millorat la vida quantitativament i qualitativa i, per tant, qui gosaria negar-los que tenen dret a una mica de la seva carn?

"Per favor, senyors,", balbuceja el negociador, visiblement atemorit, "entenguin que és una salvatjada que un home es mengi un altre home."

Però el distanciament entre ambdues parts és tan gran que els tres cavallers necessiten imaginar hipòtesis explicatives: potser ara aquests són víctimes d'alguna neurosi, o potser s'han convertit a una religió exòtica, o darrere d'aquest discurs s'amaga algun fosc propòsit...

Bé, no us desvelaré el final del relat. Hi haurà una reacció del poble que desconcertarà encara més els tres cavallers. El que he dit crec que ja és prou per a establir una clara analogia amb certes situacions actuals.

Carles Bellver Torlà

S'ha acabat la festa. Ja podem tornar a deixar-nos barba les persones normals.
http://mashable.com/2015/06/10/yuccie-beards/

Carles Bellver Torlà

La guerra de las universidades contra el ‘copy-paste’

1. Que una prova d'avaluació es pugui superar copiant és senyal que no era una bona prova. Ha estat mal plantejada i caldria replantejar-la.
2. El plagi és un concepte estrictament jurídic, no acadèmic. Copiar un paràgraf d'un llibre sense citar l'autor/a és un delicte, però copiar un article de la Wikipedia no n'és cap i pot ser conforme o no amb els termes de l'avaluació, segons com hagi estat definida.
3. El coneixement es construeix sempre sobre el coneixement d'altres. Cal formar l'estudiantat i el professorat en un marc de procediments i de valors que caracteritza la vida acadèmica i que va molt més enllà de no copiar.
4. La manera de funcionar dels sistemes informàtics antiplagi implica en molts casos una violació dels drets de propietat intel·lectual de l'estudiantat: els seus treballs queden o poden quedar emmagazemats en les bases de dades d'aquestes empreses comercials. Obligar l'estudiant a signar el consentiment d'aquesta violació, només perquè la universitat pugui utilitzar legalment el sistema, és una solució immoral.

Carles Bellver Torlà

L'article d'El País sobre eines antiplagi és pedagògicament, tecnològicament i culturalment antediluvià
http://elpais.com/economia/2015/06/05/actualidad/1433510626_359303.html

Carles Bellver Torlà

Grècia vs. la Troika: el grup de petició anticanibalista i els tres cavallers (Kōbō Abe).

Carles Bellver Torlà

Contar Marx a los niños

2 min read

Los primeros guiones [de La bola de cristal] –al menos los tres primeros meses– los escribieron ella [Lolo Rico] y Carlo Frabetti. Yo empecé a hacer guiones beneficiado por el nepotismo materno y porque, casualmente, contraje una grave enfermedad que me impedía salir de casa. Carlo y Lolo dejaron los guiones en mis manos y mi contribución es sobre todo la de haber "torcido" el espíritu inicial del programa, que era más infantil y menos político. Lolo y Carlo habrían podido hacer también magníficos guiones "torcidos" (pues tienen un inmenso talento), pero cuando comprobaron que no se me daba mal "torcerlos" pasaron a ocuparse de otros aspectos del programa. Cuando introduje el personaje de Amperio Felón, que era el paradigma del empresario, del explotador, lo que intentaba era contar el Capítulo XXV del primer libro de El capital, la acumulación originaria. Ese era mi propósito: contar Marx a los niños.

Santiago Alba Rico, ¡Viva el mal! ¡Viva el capital!

Carles Bellver Torlà

—No poden guanyar eternament! —va dir en Frodo.